És primavera…i a Ennatura’t ens agrada sortir a veure món!
El passat cap de setmana, un grup de dones fantàstiques vam pujar a l’autocar i contentes i emocionades vam posar-nos en ruta, direcció Solsonès!
Vam deixar Reus i una tarda de pluja i vam enfilar carretera direcció Casa Angrill, el que havia de ser el nostre refugi els pròxims dies. La bonica casa, la pluja dels últimes dies i les llums del cap vespre van regalar-nos una arribada espectacular.
Arc de Sant Martí 
Detalls a punt! 
Coneixent-nos i teixint xarxa
Després d’un bon sopar i d’una estoneta de jocs i preguntes per conèixer-nos millor tot el grup, vam anar a dormir, amb barreja d’emoció i cansament per tot el que hauria de venir.
DISSABTE, 20 DE MAIG
Ens vam llevar ben d’hora per esmorzar fort i sortir a fer la ruta prevista, abans la pluja anunciada no ens estronqués els plans….
El nostre destí fou la Ribera Salada, conèixer i marxar pels camins del seu entorn. El pont del Clop i l’impressionant gorja de la Ribera Salada, un cop el Riu Fred i el Riu Calent ja s’han unit.
Agafant forces 
Foto de grup a la sortida 
Gorja 
Camí vora el riu 
el toll del Clop 
en-marxa per la Ribera Salada
La primera part de la ruta discorre pel cingle vora el riu, marxant a estones sobre les pareds de conglomerat d’aquest engorjat.
Superada aquesta primera ascensció, ens vam anar andentrant per camins i pista direcció al Turó Pregon. Abans d’arribar-hi, rodegem un conreu ple d’alegres roselles, trobem la Font des Junquerons, i seguim per senders senders fins arribar al pla de Montpol i la Torre de Montpol.
Quina bona sintonia! 
Vistes magnífiques 
Tot el grup! 
Marxa nòrdica 
En ruta 
Prats de roelles 
Contemplant la bellesa de l’entorn 
Entre alzines 
Boscos de pi blanc
Arribades al pla de Montpol, comencem el descens cap a Aigüesjuntes, un enclavament d’una bellesa impressionant i que és un es troben els dos rius de la zona, el Riu Fred i el Riu Calent.
La temperatura del Riu Fred, que neix a Cambrils i es mou sempre entre ombres, i la del Riu Calent, que neix a Odèn i durant el seu recorregut és deixa acariciar pels raigs de sol, es troben en aquest punt. És molt curiós poder posar una cama en cada diu, i gaudir del contrast!M
Aprofitem aquesta localització tant bonica i fotogència per aturar-nos a menjar alguna cosa i compartir sensacions.
El grup xalant de valent! 
Ribera Salada 
Aigüesjuntes
Per seguir la ruta, cal creuar el riu!
Moment de descalçar-nos, arromangar-nos, posar escarpins (qui els té), calçat al coll…i a l’aventura. Riures i exclamacions! l’aigua està molt freda, però a la vegada ens regala vitalitat i bona circulació! Què genial!
som-hi! 
Poc a poc totes superem el petit obstacle 
Contemplar i ser feliç
A l’atre costat ens espera un sender que es va enfilant sense parar i travessem el Bosc de les Venceses. Allí, una pista ramadera ens durà fins a la Masia del Clop. De camí, aprofitem per fer més fotografies boniques en conreus tapissats de roselles.
Guia i fotogràfa 
la foto! 
Direcció el Mas del Clop 
roselles
Des del Mas, un camí ben costerut i frondós de vegetació ens va acostant de nou a nostre punt d’inici, el Pont del Clop.
Fem ben just! un cop a lloc, comencem a notar gotes fresquetes que ens alertes que està a punt de començar a ploure! quina sort, hem fet just!
Algun trosset de la baixada 
estiraments i feina feta!
A Casa Angrill ens esperava un bon dinar, una estona de descans…i marxem cap a Solsona, a fer una passejadeta pels seus carrers. Observem els curiosos caps de viga, passegem per les places i carrerons, el quarto dels gegants, la seva catedral, tastem els seus dolços, escoltem la llegenda de la Verge del Claustre,…una visita curta però mooolt intensa!
Unes quantes ja hi havíem estat, per altres és el primer cop…però totes coincidim en que és una petita ciutat encantadora!
I ja sóm al vespre…toca tornar a la calma, relaxar-nos, respirar…
L’Helena ens dirigeix en la sessió d’estiraments i relaxació. I totes, poc a poc, ens deixem anar i ens regalem una estona d’autocures, tant merescuda!
Activitat de vespre 
Respirar i enfortir 
Gaudint d’una bona estona d’auto-cures
Per acabar aquest dia tant intens, res millor que un sopar saludable i ben complert. Després de sopar, encara hi va haver espai per aprendre a ballar sardanes. I amb el Coti per Coti, vam tancar aquest dia tant bonic.