Patrimoni natural i cultural en la sortida de Febrer
Aquest mes de Febrer a territori Alt Camp vam repetir ruta, i ens que ens venim molt de gust tornar a visitar les magnífiques barraques de pedra seca que hi ha al Plà de Santa Maria, la coneguda com a Ruta de la Capona.
En l’enllaç adjunt hi trobareu informació sobre totes les barraques i altres construccions que anem trobant al llarg de la ruta. Una ruta planera i perfectament senyalitzada que ens acosta a aquests edificis tant peculiars.
El nostre punt de partida va ser Santes Creus, i vam aprofitar així per recorrer també un trosset del GR175, conegut com la Ruta del Císter i que, tal i com diu el seu nom, uneix tres enclavaments importants i representatius de l’ordre del Císter: el Monestir de Poblet, el de Santes Creus i el de Vallbona de les Monges.
La ruta és també l’excusa perfecte per recorrer aquest fabulós sender que al llarg de 104 km que transcórrer per les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell. El tenim pendent de fer marxant!!!
Inici de la ruta 
Vistes panoràmiques del Monestir de Santes Creus
Iniciem ruta cap al Plà
Pràcticament tot el desnivell positiu es troba a l’inici de la ruta, així que respectant el ritme dels participants vam anar guanyant alçada.
Un cop al plà, la ruta discorre entre camps d’ametllers (alguns ja havien començat a florir, quin regal!) i els ceps ben pelats, a l’espera de la primavera i de brotar de nou!
El fred era ben viu de bon matí, i alguns dels tolls que ens vam trobar al camí encara eren gelats. Nosaltres però, ja havíem començat a entrar en calor!
Territori del Mas de la Capona 
Foto de grup a l’inici de la Ruta de la Capona
Ben aviat trobem les primeres construccions de pedra seca i ens comencen a deixar a totes bocabadades.
Autèntiques filigranes d’artesania; els sostres, les voltes,…la perfecció d’unes construccions que els servien d’aixopluc però a les que no donaven valor excessiu. Avui en dia però cal reconèixer el mèrit i la professionalitat que requeria aquest tipus d’edificació.
Sembla que poc a poc neixen projectes en aquesta sentit, recuperar l’art de construir en pedra seca. També hi ha rutes en diferents municipis que enllacen aquestes construccions, un reconeixement que segurament arriba tard, però no per això ben merescut!
Barraca de les Oliveres 
Marge de pedra seca
Després de visitar les diverses barraques i cossiols, iniciem la tornada cap a Santes Creus.
Tornem a creuar els camps d’ametllers en floració, garrofers i alguna vinya més. Terra de conreu, on mirem on mirem es fa palès el treball i l’esforç d’aquest ofici tant antic, la pagesia.
Arribats de nou a Santes Creus, no vam desaprofitar l’ocasió d’anar fins a la porta del monestir on, seguint un ritual molt Ennatura’t, vam tocar fusta i una porta amb molta història.
Ni més ni menys que la del Reial Monestir de Santes Creus!
Marxant entre camps de conreu 
Tocant fusta a la porta del Reial Monestir de Santes Creus
amb la satisfacció compartida d’haver passat un bon matí i d’haver gaudit un cop més d’aquest fabulós patrimoni natural i cultural que tenim tant a la vora.
Moltes gràcies per seguir compartint quilòmetres, i molta marxa nòrdica!