Matinal marxaire pel Cap de Salou
DISSABTE 1 DE FEBRER – CAP DE SALOU
Una bona colla ens vam aplegar el primer dissabte de mes per anar a recorrer a ritme dels bastons de marxa nòrdica un paratge prou descoengut però que tenim a tocar de «casa», el camí de ronda del Cap de Salou.
En el nostre cas, ens vam trobar a La Pineda i des d’allí, recorrent l’Avinguda dels Masets, vam arribar a Salou i ens vam dirigir cap a la costa per trobar l’inici de la nostra ruta.
Històricament, els camins de Ronda resseguien el litoral i eren utilitzats per a la vigilància de la costa o els pescadors. La recuperació d’aquesta via retorna la possibilitat de passejar pel litoral per punts on havia estat impossible fer-ho des de fa molts anys.
El passeig pel Camí de Ronda descobreix la gran riquesa natural i paisatgística de la zona. A banda de les diferents panoràmiques que es poden descobrir en el trajecte, el camí discorre per platges i cales alhora que es converteix en una manera ben diferent de descobrir la zona del Cap Salou.
A l’inici trobem unes passeres de fusta que ens permeten avançar per sobre les roques, la sorra i l’aigua, una panoràmica molt xula d’aquest inici de camí.
El mural molt bonic de Pilarín Bayès i una estàtua de Jaume I el Conqueridor, un homenàs que ens treu un bon pam fins i tot als més alts de l’expedició, ens donaran la benvinguda en aquesta nostra aventura per camins de vigilància i rondes.
Tot i que és un dia rúfol i força fred, els bons ànims i el ritme alegre fan que gaudim molt del camí. Les vistes, els colors de la mar, el cel i els núvols, la vegetació, algun ocellet que se’ns acosta tot curiós, les escales, els senders,…i l’olor de mar.
De tant en tant alguna esgarrifança al veure com han deixat destrossar aquest paratge amb monstres de «totxana», quina llàstima!
Tot i així, deixem córrer la imaginació i no ens és complicat d’imaginar com deuria ser aquella zona unes dècades enrere, quan la ferotge construcció encara no s’havia interessat per aquest indret…
El desnivell va baixant de tant en tant per acostar-nos a la sorra d’algunes cales i torna a pujar per recuperar alçada i superar els esculls naturals. El resseguim entre converses i rialles, fent cada passa especial.
A mig matí una paradeta per esmorzar, aquest cop de cara al mar per seguir gaudint de l’espectacle de colors, olors i emocions que ens regala el dia.
Amb l’energia altre cop a dalt de tot, reprenem la marxa.
Històricament, els camins de Ronda resseguien el litoral i eren utilitzats per a la vigilància de la costa o els pescadors. La recuperació d’aquesta via retorna la possibilitat de passejar pel litoral per punts on havia estat impossible fer-ho des de fa molts anys.
El passeig pel Camí de Ronda descobreix la gran riquesa natural i paisatgística de la zona. A banda de les diferents panoràmiques que es poden descobrir en el trajecte, el camí discorre per platges i cales alhora que es converteix en una manera ben diferent de descobrir la zona del Cap Salou.
A l’inici trobem unes passeres de fusta que ens permeten avançar per sobre les roques, la sorra i l’aigua, una panoràmica molt xula d’aquest inici de camí.
El mural molt bonic de Pilarín Bayès i una estàtua de Jaume I el Conqueridor, un homenàs que ens treu un bon pam fins i tot als més alts de l’expedició, ens donaran la benvinguda en aquesta nostra aventura per camins de vigilància i rondes.
Un punt important de la ruta és el Far de Salou, enclavament de vital importància per mariners de la zona des de fa segles.
El Cap Salou és també és un lloc d’interès per a l’observació d’aus marines que costen de veure des de la platja. Així, amb l’ajuda de prismàtics o, si hi ha sort, a ull nu, és possible observar baldrigues, paràsits, mascarells, frarets, gavots, calàbries, ocells de tempesta i ànecs marins, com l’ànec negre o l’ànec fosc.
Part de la informació l’hem obtingut de:
https://www.visitsalou.eu/ca/planifica-el-teu-viatge/escapades/capsalou
https://www.femturisme.cat/ca/rutes/cami-de-ronda-a-salou
En la part final de la ruta d’avui, aquella que ens acostarà de nou a La Pineta, haurem d’endinsar-nos per un senderó que és en realitat una gran duna. Poc a poc i a un ritme bo per a tot el grup, anem superant aquest petit i curiós «obstacle» que ens portarà fins als peus d’una torre de fusta que ens convida a pujar.
Des d’ella estan, tenim unes vistes magnífiques 360º de la costa i del Camp de Tarragona. Al fons, les muntanyes retallen l’horitzó i ens entretenim una estona a identificar-les per situar-nos encara millor.
Haurem de reprendre ara el camí de baixada que ens continua fent caminar arran de mar, tot un plaer. Sense adonar-nos’en som de nou a La Pineda, un altre paradís «perdut» (segons el nostre criteri, és clar!).
I ja tenim una altra ruta i aventura a la motxilla! Moltes gràcies per a totes i tots els companys de camí, ens encanta acompanyar-vos a conèixer una mica millor aquest patrimoni natural tant bonic que tenim ben a la vora!
