Irlanda del nord, el nostre primer viatge actiu!
Encara amb l’emoció a flor de pell de tot allò viscut aquesta setmana passada, ens disposem a fer-vos cinc cèntims del que ha estat el primer viatge d’Ennatura’t Europa enllà!
Hem gaudit gràcies a les nostres rutes de marxa nòrdica d’uns paisatges de somni que retindrem per sempre més a les nostres retines, i també hem col·leccionat un grapat de bones estones amb tot el grup que portem ja a la nostra motxilla de vivències i experiències.
L’organització genial i l’assessorament ha estat a càrrec de la “nostra” agència de viatges de confiança, Nordic Walking Girona, i el destí amb el qual encetem aquesta nova aventura, conèixer Europa, com ja heu l pogut veure ha estat Irlanda del Nord. Primera experiència que ens ha encantat i que ens ha generat ja la necessitat de seguir viatjant a ritme de nòrdic!
La proposta ha estat ideal per a tastar aquesta forma de viatjar, en la que hem combinat a la perfecció l’exercici físic i la descoberta del patrimoni natural i cultural en el nostre destí. El fet de recórrer alguns del seus senders ens ha brindat l’oportunitat de conèixer indrets únics als que difícilment haguéssim pogut accedir si no ho fèiem caminant.
La proposta ha inclòs descobrir una bona part de la costa del comptat d’Antrim, catalogada per National Geographic com una de les deu millors costes del món, i també conèixer alguns dels parcs naturals del seu interior com Glenariff o Tollymore. Conèixer la ciutat de Belfast i tota la seva dura història, també ha estat molt interessant.
En teniu ganes de saber més?
Dia 1: Reus - Ballycastle
Aquest és el primer viatge en avió de la família Ennatura’t, i tenim la sort de sortir de l’aeroport de Reus, quin luxe!
Tothom molt puntual ens trobem a l’aeroport, emocionats d’emprendre el vol cap a una gran aventura! Fa molt mesos que tenim planificat el viatge, així que hem tingut molt de temps per anar imaginant-nos aquells paisatges tant prometedors.
Arribem a l’aeroport de Dublin on ens espera en David, qui serà el nostra guia a Irlanda del Nord. Un petit autocar ens durà cap al nord, al nostre primer destí, Ballycastle, on passarem els propers quatre dies amb les seves nits.
De camí aprofitem per escoltar una mica de la història d’aquest bocí d’Irlanda tant particular, i conèixer així una mica millor el context històric, social i cultural d’aquest territori que ens endinsem a descobrir.
Arribada a Ballycastle, temps d’instal·lar-nos a l’encantador hotel a primera línia de la costa i sortir a estirar una mica les cames.
Ja ens deixa bocabadats la platja que tenim davant i aquest mar que ens farà en aquests primers dies moltes hores de companyia…al fons, es deixa veure també la costa d’Escòcia.
Dia 2: Recorrent la costa, de Bushmills a Portrush
Ben esmorzats, ens dirigim a la parada del bus que ens portarà al punt de partida de la ruta d’avui, el poblet de Bushmills. Després d’un bon escalfament, enfilem camí per anar a trobar la costa, on resseguirem la línia de mar. La ruta ens portarà a descobrir petits ports, caletes i penya-segats que ens aniran acostant al nostre primer destí, Dunluce Castle.
Tot i que avui no queden en peu massa parets ni estructures, ens és fàcil poder imaginar com d’imponent deuria ser aquests castell aixecat sobre un penya-segat. Fou construït cap a l’any 1500 i ha estat testimoni i víctima d’una aferrissada lluita entre clans, els McDonell i McQuillan. Pels apassionats de la sèrie Joc de Trons, també els vindrà el record d’una de les seves localitzacions.
N’anirem trobant unes quantes al llarg del nostre periple per Irlanda del Nord, realment els seus paisatges han resultat molt inspiradors pels encarregats de buscar els millors escenaris…
Visitem el castell i gràcies al tríptic que ens donen podem anar imaginant cada estança i cada part del castell. Fins i tot podem olorar encara les brases de l’enorme llar de foc de la sala o escoltar les notes d’una melodia celta que sonava de fons durant un banquet.
La seva situació privilegiada el converteix en un lloc molt i molt especial, envoltat d’una àuria misteriosa.
Després de la visita, continuem la ruta. Ens aturem a menjar el nostre picnic en una petita zona d’esbarjo, i de nou gràcies a unes passeres que sobresurten a la costa gaudim d’uns paisatges meravellosos.
Des d’un punt determinat veurem també el perfil del nostre amic el Gegant, l’encarregat de la via de columnes basàltiques que algun dia va unir la costa amb Escòcia. Més endavant ja veurem la seva feina!
En la darrera etapa, arribarem fins a la sorprenent platja de White Rock Beach. Fa un dia magnífic i tot convida a descalçar-nos i recorrer la platja amb els peus dins l’aigua. Quin bo que ens dona!
Ens sentim afortunades de ser aquí i ara, gaudint d’aquesta platja tant bonica en aquest dia espectacular. La briseta de vora el mar ho fa tot encara més especial. Quina bona manera d’acabar la ruta!
Dades tècniques: acabem el primer dia de ruta amb 12,7km, i 129m de desnivell positiu i 117 de desnivell negatiu.
Un cop a Portrush, on centenars de veïns i veïnes gaudeixen també del dia de platja, tenim una estoneta per visitar els seus carrers animats i agafar l’autocar que ens durà de nou a Ballycastle. Aquests dies hem xalat al pis de dalt dels autocars dels transport públic amb els que hem viatjat, des del pis de dalt realment tot es veu molt diferent!
Dia 3: Carrick-a-Rede Rope Bridge i la costa
Tornem a utilitzar el transport públic per anar a l’inici de la ruta. Avui comencem amb l’adrenalina a tope…anem cap al pont penjant de Carrick-a-Rede! tenim tothom un rum-rum a la panxa, n’hem vist imatges i tenim ganes de creuar-lo.
Ens torna a acompanyar un dia radiant, la mar està força calmada i ens ha regalat una varietat de turqueses i blaus que fan que no puguem deixar de mirar-la.
El pont de Carrick-a-rede porta més de 250 anys unint l’illa de Carrick amb la costa d’Antrim. És un trajecte de 20 metres a 30 metres de l’oceà, un pont penjant que tot i la súper protecció actual no deixa de fer patir als que tenim una mica de vertigen…s’hi arriba per unes escales ben empinades, que no ajuden massa a calmar-nos!
Els antics pescadors de salmó van construir aquest pont, de manera molt més precària a com el veiem avui, per tal de poder accedir a l’illot i tindre més fàcil la captura dels salmons. Avui en dia, el canvi d’hàbits en les rutes migratòries d’aquests peixos ha fet desaparèixer els pescadors de la zona, però tot i això el pont continua sent un punt d’atracció per aquells a qui els hi agrada una miqueta el risc, la mar i les bones vistes que ens regalarà l’altre banda de Carrick.
Creuem el pont amb èxit, cadascú al seu ritme i mirant allí on podem, i caminem fins a la punta de l’illot per a gaudir de la panoràmica. Aquest indret és espectacular, la sensació de ser enmig del tot i del no res a la vegada.
Sessió de fotos xules, i els primers salt ennaturats!
Uns minuts després tornem a creuar el pont per retornar a terra ferma, on desfarem el camí fins al pàrquing on hem començat i n’enfilarem un nou el camí de ronda cap a Ballintoy Harbour, Caminem entre prats verds, ben a prop de ramats d’ovelles que pasturen tranquil·lament mentre observen l’anar i venir d’uns quants marxaires.
Arribem a Ballintoy Harbour, un altre racó on algun cartell ens remet a Joc de Trons, aquí també s’hi van rodar algunes escenes. És un petit port amb una taverna molt ben situada, des d’on es contempla una costa esquitxada de roques i pedres de totes les mides.
Seguim fent ruta per un camí vora el mar, una gran contrast de prats i aigua. Els centenars de roques que anem observant tenen mides i formes infinites. Algunes, amb semblances ben evidents…mireu a la foto quin gran elefant teníem davant nostre!
Després de veure i fotografiar la roca de l’elefant, arribem a una altra platja magnífica, Whitepark Bay Beach, on unes vaques descansant vora de l’aigua, una imatge força impactant.
Ja s’ha fet l’hora de dinar i tothom té gana, seguim caminant fins anar a trobar el nostre menjador amb vistes del dia, a certa alçada i prop de la que va ser l’escoleta dels petits lords de la zona. Afortunats els qui hi van poder estudiar, quin pati i quines vistes!
Amb les panxes mig plenes, arranquem de nou. És diumenge i fa bon temps, motiu més que suficient perquè molts irlandesos hagin sortit a gaudir del dia. Nosaltres anirem de nou direcció al camí de ronda, tornem a ser a tocar de l’aigua i seguim fent ruta tot esquivant els petits entrebancs que col·loquen els ramaders per tenir controlats els seus ramats.
Passem enmig d’una foradada, i ens encaminem cap a Dunseverick Castle, el nostre punt i final per avui i des d’on agafarem l’autocar de tornada cap a “casa”.
Dades tècniques: segon dia en ruta, 14,86 quilòmetres, 289 metres de desnivell positiu i 319 de desnivell negatiu.
Dia 3: Causeway Giant (o la "calçada" del gegant)
Despertem amb un nou dia radiant, qualsevol podria pensar que hem portat el bon temps a Irlanda!
Avui toca una altra ruta arran de mar que ens portarà fins a la coneguda com “Calçada del Gegant”, un dels punts més emblemàtics i coneguts del Comtat d’Antrim i la costa nord irlandesa.
De nou amb transport urbà arribem a Bushmills, on després de recollir el nostre dinar i fer un bon escalfament en grup, enfilem cap a un camí molt bonic que creua enmig del camp de golf del poble i discorre paral·lel a la via d’un petit trenet turístic (amb el que no coincidim) que ens acostarà fins al mar.
Tornem a arribar al camí de ronda, i ja no perdrem de vista a l’imponent oceà fins acabar la jornada marxaire.
Una mansió amb aires victorians s’aixeca imponent en aquesta petita entrada. Quins sort gaudir uns dies relaxats en aquest indret!
El camí de ronda va serpentejants cap endins i cap enfora, i ens va regalant panoràmiques de l’horitzó i dels seus penya-segats fantàstics on el verd intens dels prats es barreja amb els molts tons blaus i verds de la mar.
Un cartell ens indica que ens apropem a possiblement la zona més turística d’Irlanda del Nord, Giant’s Causeway.
Aquest paratge va ser declarat patrimoni natural per la UNESCO el 1986, i la seva llegenda té com a protagonista a Fionn mac Cumhaill, el gegant irlandès que va lluitar contra el gegant escocès Benandonner.
Més enllà de la llegenda, ens trobarem amb un conjunt de més de 40.000 columnes basàltiques entrellaçades resultat d’una erupció volcànica que va tenir lloc fa més de 60 milions d’anys…poca cosa!
Les passeres formades per aquestes columnes surten dels penya-segats i es perden mar enllà, on continua aquest camí tant particular en la immensitat del mar que separa Irlanda i Escòcia.
Més info de la Calçada del Gegant en aquest enllaç.
Després d’una estona per descobrir el lloc i saltar entre columnes (i entre tota la gent que ens hi vam congregar, de fet l’únic lloc realment turístic del nostre viatge), comencem altre cop a guanyar alçada. ada per dirigir-nos de nou al capdamunt dels penya-Primer ens dirigim fins als peus del que sembla un orgue gegant, on ens fem una foto de grup amb aquest fons tant espectacular.
Després seguim amb la pujada, un bon tram d’escales ens espera. A bon ritme anem tirant amunt, recuperant l’alè de tant en tant amb l’excusa (i la veritat) de contemplar unes vistes úniques de l’extensió de columnes des de dalt.
Anem comptant escales i arribem a la 154, hem fet cim!
Des de dalt, panoràmica amb mirada de moixonet d’aquesta via de columnes tant espectacular. No tardarem a arribar al nostre menjador d’avui, un lloc davant la immensitat que ens va sentir molt afortunades. Les amanides des d’aquí dalt, son molt més bones! No gaires restaurants deuen tenir les vistes de les que gaudim avui!
Ben dinats reprenem la marxa i seguim gaudint de tot allò que ens regala la nostra mirada horitzó enllà.
Uns penya-segats que ens deixen sense paraules, un regal per els nostres cinc sentits. Ens sentim afortunats i afortunades de poder recorrer aquests senders tot fent el que ens agrada, marxa nòrdica. Un privilegi del que en som molt conscients i que agraïm a la mare terra!
Arribats a Dunseverick Castle, estirarem musculatura i anirem a esperar el bus urbà que ens acostarà de nou a Ballycastle. Últim vespre en aquest poblet encantador, sopar en un pub local i a descansar, que hem de deixar reposar emocions (i cames!).
Dades tècniques: tercer dia en ruta, 15,23 quilòmetres, 303 metres de desnivell positiu i 272 de desnivell negatiu.
Dia 4: Cap a Belfast! parada a Dark Hedges i Glenariff Park
Deixem el nostre fantàstic hotel a Ballycastle i empren rumb cap a Belfast, on passarem les properes nits.
De camí a la ruta d’aquest dia, parada obligatòria a Dark Hedges. Aquest era un caminal que unia les cases i granges de la zona, a banda i banda uns faigs centenaris que han anat agafant formes sorprenents.
Aquest antic camí de veïnatge, s’ha convertit avui dia en un punt de peregrinatge per molts amants de sèries i pelis que troben en aquest indret la localització de les seves escenes preferides.
Com no podria ser d’altra manera, també apareix a Joc de Trons.
Hi hem arribat força d’hora i hem gaudit del privilegi de poder-hi passejar sols. Les branques del faigs, arquejades cap endins, creen un túnel natural pel qual és una passada poder-hi caminar. Deixem immortalitzat el moment, i marxem just quan comencen a arribar bus i més busos. Ens ha anat de ben poc!!!
La següent parada és en el Glenariff Forest Park, un bosc del voltant de 1000 hectàrees. Allí comencem la ruta que ens durà a caminar entre arbres molt alts, alguns propis del territori i d’altres portats d’altres indrets del planeta, com el majestuós cedre japonès que ens dona la benvinguda al començar el nostre circuit.
Baixem fins al fons de la vall i anem observant petits salts d’aigua. En el punt més fondo de la vall, la cascada més impressionant, que tot i no portar molta aigua és igualment bonica.
La següent part de la ruta és cara amunt, anirem pujant fins arribar a la carena de l’altre costat de la vall.
Des d’allí gaudirem d’unes vistes privilegiades, observem a la perfecció la forma de ve baixa i les característiques d’aquesta vall glacial, a més la nostra vista arriba fins al mar, i la costa escocesa al fons.
Després de completar la ruta, dinem a les taules de picnic de l’entrada del parc, un altre menjador amb vistes fantàstiques i amb l’opció de tirar-nos turó avall tot fent la croqueta…
Dades tècniques: quart dia en ruta, 9,84 quilòmetres, 254 metres de desnivell positiu i 259 de desnivell negatiu.
Havent dinat, reprenem el trajecte fins a Belfast. Aprofitem part de l’estona per fer una petita becaina i reposar forces per la tarda. Arribant a Belfast, el David ens explica quina ha estat la dura història d’una ciutat que ha viscut durant molt de temps amb el conflicte i la tensió entre els seus habitants. Una història mot dura, però que sembla que s’ha pogut “arreglar”? suavitzar? els darrers anys. Tot i que en la ciutat encara son perfectament identificables els barris catòlics i els protestants, la convivència les darreres dècades ha estat possible i gràcies a això Belfast s’ha pogut reconvertir en una ciutat bonica i animada que recomanen sense dubte de visitar.
Dediquem el vespre a passejar pels seus carrers, i anar coneixent els punts i monuments més emblemàtics.
Soparem de primera en un petit restaurant, on aprofitem les postes per fer bufar les espelmes al Jaume, que enguany fa anys viatjant. Per molts anys, Jaume! Brindem a la teva salut!
Dia 5: Parc Natural de Tollymore
Ens tornarem a moure amb transport públic, aquest cop direcció Newcastle, des d’on farem una nova ruta sorprenent.
Una passejada suau pels voltants de Newcastle ens durà fins a les portes del Tollymore Forest Park. La seva porta d’entrada ja ens avança què dins hi trobarem coses sorprenents…
El parc es troba als peus de la muntanyes de Mourne, la serralada més alta d’Irlanda del Nord. Al creuar la Porta de Barbican, ens rep una avinguda amb imponents cedre de l’Himalaya, uns arbres imponents que segurament n’han vist passar moltes i de molts colors. No podem deixar d’aturar-nos i badar amb cada arbre, difícil triar quin és més bonic!
Ens reunim de nou el grup sota un roure majestuós, segurament de molts i molts segles.
La seva solemnitat i bellesa ens criden a acostar-nos’hi i abraçar-lo fort.
Comencem ruta pels camins i senderons del parc, per conèixer-lo una mica millor. Per si no hi havíeu caigut….sí, aquets parc també és escenari d’algunes trifulques i episodis de la nostre sèrie d’aquests dies, Jocs de Trons. I també, portem dies tararejant de manera inconscient la seva banda sonora….hahaha
Caminem una bona estona a la vora del riu Shimma, el soroll de l’aigua i l’entorn la converteixen en una passejada ben idílica.
Després de creuar el pont, moment de pujar cadascú al seu ritme i per una pista enmig del bosc que ens fa anar guanyant alçada.
Anem seguint tot el grup a bon ritme, respirant l’aire net i totes les partícules que ens regalen avets, cedres i pins centenaris.
De nou, un menjador espectacular. Veiem el mar i el rastre de les seves marees, Newcastle als nostres peus, el ferry de les dues que marxa cap a Escòcia, les muntanyes de Mourne,…
Tipets i bé, continuem la ruta per tornar a baixar i anar fent camí fins a Newcastle, on ens espera el bus de les 17h per tornar a Belfast.
Dades tècniques: cinquè dia en ruta, 16,80 quilòmetres, 292 metres de desnivell positiu i 283 de desnivell negatiu.
Allí temps de passar a l’hotel per dutxar-nos, i sortim de nou a seguir degustant els plats típics en llocs singulars. I és que això, també forma part del viatge! Immersió total.
Dia 6: Divis and Black Mountain
Darrer dia en ruta, quina pena!
El destinarem a anar fins al turó més pròxim a Belfast, el turó de Black Mountain.
De camí i dalt del nostre bus, creuarem un dels barris catòlics més singulars de la ciutat, Divis. Dona entrada al barri el seu edifici més singular, Divis Hall, tota una icona d’uns anys “negres” on la violència i la pressió social es respiraven per tots els seus passadissos i apartaments. És a Falls Road, el seu carrer principal, on veiem els murals més icònics i visibles del barri. Quan nosaltres hi passem, els murals son de suport a Palestina en aquest conflicte tant cruent que fa massa temps que dura.
Els barris catòlics i protestants son fàcilment identificables, però un dels elements més característic i que ens pot donar moltes pistes per saber on ens trobem, és la temàtica dels seus murals. En els barris catòlics, on majoritàriament els seus habitants son partidaris de retornar a la República d’Irlanda, podem veure-hi alguna bandera irlandesa però, sobretot en el barri que creuem, molt memorials a les víctimes del conflicte, que ells anomenen The Trouble, que van morir defensant una Irlanda llibre.
Els barris protestant, que recolzen a l’estat d’Israel, la temàtica dels morals és l’oposada.
També hi trobem al llarg del trajecte els vestigis de les antigues portes que separaven els barris. S’han deixat en peu perquè segueixin recordant a la gent què va passar…també trobem murs alt i les valles de separació.
Arribem al parc natural una mica compungits per tot allò que ens ha anat explicant en David. Déu ni do quina dura i crua història!
Però bé, ens col·loquem els bastons de marxa nòrdica i ens preparem per aquesta passejada pel turó de Divis.
Aquest cop no hi ha tanta vegetació em els dos dies anteriors, és una zona amb una biodiversitat més aviat característica de zones humides. I és que en vàries ocasions anirem travessant uns petits aiguamolls.
Pujarem fins a les antenes que veiem des de la ciutat, el punt més alt, i la baixada ens regalarà una imatge 360º del nostre entorn, la ciutat i l’estuari de Belfast, però també el llac més gran d’Irlanda del Nord i les muntanyes de Mourne en el fons.
Una bona manera de començar a acomiadar aquest trosset de món que ens ha regalat paisatges tant diferents i impressionants.
Farem ja la darrera foto de grup, i el salt per seguir tocant el cel.
Des de aquesta talaia tant bona observem Belfast com si fóssim ocells sobrevolant-lo.
Situem edificis emblemàtics i veiem partir el ferry que puntualment va i bé cap a Escòcia cada poques hores. També veiem les dos grues gegants, emblemes avui en dia de la ciutat. Visualitzem el moll on es va construir el Titanic, possiblement el vaixell més famós del món.
Belfast té fama de lletja i fosca, així la recorda també molta gent que va ser-hi fa una pila d’anys. Nosaltres hi hem trobat una ciutat ferida de mort en el camí de reinventar-se.
Una ciutat amb més llum, que mira al mar però també es mira a ella, velles fàbriques que avui són hotels, empreses, edificis emblemàtics,…
També hi és present la lluita, la separació més espiritual o ideològica que física. Però un exemple de convivència, de cadascú a “lo seu”, d’anar fent…
Dades tècniques: sisè dia en ruta, 11,62 quilòmetres, 243 metres de desnivell positiu i 245 de desnivell negatiu.
Avui canviem els nostres menjadors amb vistes per un dinar al melic de la ciutat, als jardins de l’Ajuntament. Diferent, però divertit.
Tarda lliure per aprofitar que trobem les botigues obertes i podem comprar quatre records de la ciutat.
Un altre cop un sopar deliciós que serà l’últim en aquest país que ens ha encantat.
L’endemà temps per visitar l’Ajuntament, el mercat principal i, ara sí, tancar maletes i anar a buscar el vol que ens tornarà a Reus.
Felicitat i nostàlgia. AIxò és el que us dies després encara sentim al veure les fotos i recordar els nostre dies per Irlanda del Nord.
La sensació de viure moment únics, de caminar per senders pels que difícilment haguessim passat sense un guia coneixedor del terreny, de compartir el transport públic amb els locals, de reconèixer paisatges molt cinematogràfics, de compartir moment i emoció amb arbres que fa molts anys que les veuen passar de tots colors,…
Un viatge molt ben organitzat per Nordic Walking Girona, la nostra agència de capçelera, i la sort de tenir un guia com en David, que ens ha acompanyat a viure i sentir com a pròpia la seva terra d’acollida.
Tot just acabem el viatge i l’estiu, i no podem evitar somiar en el proper!!!
