Rojals, 21 Novembre 2021
El passat diumenge vam gaudir d’un matí ben complert de marxa nòrdica i de patrimoni natural i cultural. Sota el guiatge esplèndid d’en Joan Cartanyà, guia de la Cooperativa de serveis mediambientals El Reboll, vam visitar un racó força desconegut de les Muntanyes de Prades que ens va sorprendre molt gratament a tot el grup.
Seria una matinal llarga amb punt de partida i arribada al Corral de la Marieta, a Rojals. Fou un matí esplèndid de tardor amb un cel clar i un sol que poc a poc va anar escalfant-nos i carregant-nos d’energia.
Aquest cop a pràctica de la marxa nòrdica vam sumar-hi la interpretació del paisatge, una combinació ideal ja que a part de gaudir del nostres esport preferit vam poder aturar-nos i entendre quin era l’entorn, ara i fa milers d’anys, i com afecta el pas del temps i el canvi d’estacions al paisatge i a tots els éssers vius que hi vivim.
La tardor encara era ben present i bona part de la caminada la vam fer trepitjant una catifa de fulles. La ruta va transcórrer en aquesta primera part per pistes forestals i senders suaus. Ens vam anar trobant algunes fonts i en Joan ens va parlar de la importància de l’aigua en aquest indret, i de com Rojals fou en un passat no gaire llunyà un municipi important dins les Muntanyes de Prades, amb un petit nucli de serveis bàsics i una seixanta de masies escampades per tot el seu territori.
El nostre destí va ser l’entorn del Mas d’en Llort, una antiga masia en procés de recuperació (estan treballant per convertir-lo en un petit centre d’interpretació de l’art rupestre present a les balmes més pròximes) que és actualment un punt de referència al trobar-se molt a prop de veritables santuaris d’art rupestre, reconeguts des de l’any 1998 per la UNESCO com Patrimoni Mundial juntament amb els altres conjunts d’art rupestre català. Gràcies L’accés a les pintures, que es troben en tres abrics protegits, ha de fer-se acompanyats d’un guia oficial, i no podem deixar de recomanar-vos’ho ja que ens ajuden a comprendre i contextualitzar molts d’aquests meravellosos dibuixos, pintats per les societats del lloc a cavall del Paleolític final i el Neolític-Bronze, és a dir, fa entre 12000 i 4000 anys enrere.
El camí de tornada va transcórrer en un primer moment per una pista que de forma suau anava pujant fins a portar-nos a un sender recuperat recentment i que s’enfilava enmig de la vegetació fins a la pista que ens duria de nou als cotxes. Tot i la pujada constant, vam gaudir moltíssim d’aquest camí més salvatge enmig d’arbres centenaris, rierols i els colors de la tardor. Va ser en conjunt una gran matinal en la que a banda de gaudir de la marxa nòrdica vam aprendre moltíssim sobre la natura, el paisatge i l’art dels nostres avantpassats.
