Marxa nòrdica als camins rurals de Nulles i Puigpelat
La tardor sempre és per a naltros una de les millors èpoques per sortir a practicar la marxa nòrdica. I, després de la verema, amb encara tots els ceps amb les fulles d’un verd intens i altre tons de vermell i ocre, és també el moment ideal per anar a recórrer l’Alt Camp, comarca on l’agricultura hi és ben present, en especial aquest bocinet de territori on grans extensions de vinya regalen vins de gran qualitat reconeguts arreu.
El passat dissabte 5 de novembre un grup força nombrós de marxaires ens varem trobar ben d’hora davant el Celler cooperatiu de Nulles per iniciar un intenerari que ens portaria molt bones sensacions. El punt de trobada ja fou digne de badar-hi una estona…edifici noucentista de l’arquitecte Cèsar Martinell, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Esperem, en pròximes rutes, de poder fer-hi una visita guiada i un tast de vins.
La fresqueta es deixava notar en un matí molt tardorenc, així que arranquem! Camins i pistes entre vinya i garroferes ens van portar a la nostra primera parada, el Jaciment ibèric dels Rabassats. Aquest petit establiment rural tenia les funcions d’explotació agrícola i l’emmagatzematge de cereals cap allí al s. IV a.C.
Després de llegir els interessants panells informatius, fotografiar el lloc i intentar fer-nos una idea de la vida allí ja fa uns quants segles, repreníem la marxa.
La ruta continua per una pista ampla que va serpentejant entre camps de garrofers. De cop, vam desviar-nos i vam agafar un sender que ens convida a caminar entre ceps.
Una passejada agradable entre ceps vells amb els pàmpols encara verds ens va portar fins a un senderó que creua un petit bosquet d’alzines i ens feu arribar a Bellavista, un petit nucli agregat a Nulles on es respira un cert caliu artístic. Enmig de la plaça una bonica escultura i portes acolorides d’algunes cases que semblen petits tallers.
De nou reprenem camí per arribar fins a Puigpelat, on vam parar per esmorzar sota un pi majestuós.
Al acabar creuem el poble de Puigpelat, entrant per la que deuria ser ell seu portal d’entrada en el passat.
Continuem la ruta entre garrofers, olivers i vinya, amb colors i un paisatge que va canviant a mesura que avança el dia i la calor comença a apretar.
Casafort també és un agregat amb molt d’encant, allí ens aturem a fer més fotos i preparar-nos pel tram final que ens porta de nou als cotxes.
Un bon estirament, una visita al famós forn de Nulles (totalment recomanable!) i cap a casa amb cares de felicitat i d’haver gaudit plegats d’un matí de tardor ben bonic.
Els camps plens de flors i la calor ens van fer dubtar de si erem novembre o més aviat primavera!
La darrera part de la caminada ens porta fins a Casafort, un conjunt de cases agregades a Nulles amb molt d’encant, allí ens aturem a fer més fotos i preparar-nos pel tram final que ens porta de nou als cotxes.
Un bon estirament, una visita al famós forn de Nulles (totalment recomanable!) i cap a casa amb cares de felicitat i d’haver gaudit plegats d’un matí de tardor ben bonic.
