Les Açores, un paradís marxaire! (agost 2026)
Divendres, 21 d'agost
El gran viatge d’aquest estiu, ha estat a Saô Miguel, a l’arxipèlag de les Açores, una illa tant petita com diversa que ens ha deixat a tothom amb la boca ben oberta!
Amb l’emoció de començar aventura ens anem trobant a l’autocar que ens durà fins a l’aeroport de Barcelona, des d’on volarem directes a Ponta Delgada, la petita capital del nostre destí.
Tot va alhora i al cap de poc més de tres hores aterrem allí, un aeroport a ran d’aigua que ens ha fet estar a tots ben pendents de la pista!
Allí ens rep la Cristina Borràs la nostra guia de l’agència Nordic Walking Girona, una guia experta tant del territori com de la marxa nòrdica que ens acompanyarà durant aquesta setmana de descoberta.
Carreguem furgos amb les maletes i les ganes, i marxem rumb al nord est de l’illa, el nostre centre de control aquests primers dies. De camí comencem a fer un primer tastet visual dels paisatges que anirem trobant. Ens crida l’atenció la seva verdor, l’oceà que no perdem de vista i, com no, la vegetació. Hortènsies per tot arreu. I parets vegetals «tacades» de groc també, sempre recordarem que a les Açores vam conèixer el fals gengibre.
Arribats al nostre bonic hotel, amb unes vistes immillorables, temps per ubicar-nos una miqueta, sopar i fer un repàs als dies que tenim per endavant.
Dissabte, 22 d'agost
Ens desplacem fins a la localitat de Furnas, on passarem el dia. La ruta del matí consisteix en donar la volta al llac que porta el mateix nom. Ens acostem a l’aigua i veiem com les bombolles brollen, està clar que l’activitat volcànica és ben viva en aquest indret.
Quan arribem les aigües del llac estan ben tranquil·les, una imatge ben plàcida. Al cap d’unes hores, deixem el llac amb aparença d’un mar brau, com va canviant el paisatge amb les hores…
Ben a la vora de l’aigua, a les caldheiras de volcà (aquí les aigües estan a bastant més temperatura que dins el llac…) s’hi cou el nostre dinar. Muntets repartits per tota la falta de la vall amaguen els forats on es cobreixen les olles amb els ingredients d’un famós plat local que es cou a foc molt lent i preserva tots els aromes de la terra volcànica.
Durant la ruta, veurem també dues araucàries molt altes, totes dues catalogades com arbres monumentals. I és que diuen que aquests arbre va creixent amunt amunt fins a veure el mar…podria ser ben cert!
A l’hora de dinar anem a un restaurant local per degustar les olles que hem vist fent xup xup (bé, veure no les hem vist, les hem imaginat….).
Realment és un plat ben gustós i curiós, el regust volcànic és ben diferent al que estem acostumats.
Després de dinar, temps per passejar per Furnas, comprar una mica i….cap als banys termals!
Tot i que d’entrada no teníem molt clara la visita als banys termals, va resultar ser una experiència ben curiosa i, sobretot, divertida. Quina bona estona!!! Ben xops i relaxats, cap a Nordeste a descansar!
Diumenge, 23 d'agost
Ens desplacem cap a Faial da terra per començar la ruta d’avui. L’objectiu principal, arribar fins al Salto de Prego. Però aquesta és només la meravellosa excusa per fer una sortida espectacular enmig d’un frondós bosc de laurisilva, l’arbre primitiu de l’illa. Anirem guanyant alçada, caminem sovint vora l’aigua però també creuem un senderó curiós on molts galls i algunes gallines (amb els seu pollets) surten a saludar-nos i ens acompanyen durant uns metres.
Entre l’aroma d’eucalipturs arribem al Salto do Prego, una cascada enmig de la natura molt bonica des de la que ens fem tots algunes fotos. La majoria hi posem els peus per refrescar-nos i gaudir de la parada, però un parell de valentes fins i tot hi fan una capbussada!
És diumenge i hem arribat d’hora, però poc a poc anem observant com arriba més i més gent a gaudir d’aquest indret, així que iniciem la tornada i ens anem creuant amb altres senderistes. A la tornada passem per Sandinho, un poblet que va abandonar-se fa uns anys però que avui en dia una cooperativa està recuperant per tornar a fer-lo habitable. Allí hi hem fet una parada que ens ha anat la mar de bé.
A la tarda anem fins a Povoçao, un enclavament històric important ja que és en aquest indret per on van arribar per primer cop els navegants portuguesos a l’illa de Saô Miguel, allà cap al 1432. Fou la primera incursió a l’arxipièlag de les Açores, que diuen que deu el seu nom a un curiós ocell que vivia a l’illa.
A Povoçaô tenim una estona lliure que aprofitem per a fer el primer bany a l’Atlàntic en una platja de sorra fosca amb un fons verd i blau. Per sorpresa de la majoria l’aigua no està especialment freda, però sí que de tant en tant ens arriben una onades ben altes que ens fan estar ben alerta.
Dimarts, 7 de juliol
Avui anem fins a Guipúzcoa, concretament anirem a fer marxa nòrdica pel bosc d’Artikutza, una fageda fascinant on totes les games de verds i blaus brillen d’una altra manera.
Fem una ruta tranquil·la, entre faig centenaris, algun noguer i un riquíssim ecosistema. Fem una parada ben especial, on algunes ens descalcem i ens aturem, vivint l’aquí i l’ara, mentre escoltem de la importància d’aquests boscos, que sempre han estat casa i on ens hi sentim en plenitut.
Acabada la caminada temps per anar a dinar i una visita de tarda a Hondarribia, la colorida població costanera.
Dimecres, 8 de juliol
Mitja setmana ja i avui el desplaçament és més apropet, a Berganzo.
Allí recorrem l’anomenada Ruta de l’aigua, una caminada que tot i la calor és força lleugera, amb un desnivell molt suau.
La ruta va acompanyant el transcurs del riu Inglares, anem acostant-nos als seus petits miradors i anem observant com va canviant el color de l’aigua. Un primer tram més blanquinós, el riu és ple de calç, i una part superior on el riu recupera el seus tons blaus i verds.
És un sender de gran bellesa natural, tant per les zones boscoses com per les diferents cascades i formacions que anirem trobant al llarg del riu.
Després dinem en un restaurant de la zona i tornem cap a Vitoria, on ens dutxem a tots pressa per arribar ben puntuals a la nostra cita de la tarda, la visita a la catedral de Vitoria Gasteiz.
Una visita molt diferents i a la vegada molt interessant d’aquests temple, que a més ens regala una estona de bona fresqueta entre tanta calorada.
Últim vespre de pintxos i bars a la nostra ciutat d’acollida.
Per tancar un dia tant rodó, i després d’un altre bon tiberi, anem fins un altre salt d’aigua espectacular que també tenim la fortuna de trobar en la seva màxim esplendor, la Cascada del Peñón.
La llum que hi arriba fa que un arc de sant martí surti de les seves aigües, un instant màgic que cal immortalitzar.
Dijous, 9 de juliol
Sense adonar-nos’en hem arribat al nostra últim dia.
Matí lliure perquè tothom recorri la ciutat al seu ritme. Tot i que la calor ens ha presseguit en tot el viatge, ha estat una setmana intensa on hem pogut fer un tastet i copsar l’essència d’Euskadi. Sempre un plaer visitar Euskadi, i sempre ens deixa amb ganes de més!
Fins aviat, Euskadi!
