Primavera 2025: ASSUARA, gaudint del Lluçanès
Divendres, 16 de maig
Per fi arriba un nou cap de setmana de «colònies» marxaires, aquest cop marxem cap a Alpens, a la novíssima comarca del LLuçanès!
A mitja tarda dues furgos de 8 places marxem de Reus carregades de marxaires, bastons, maletes i molta il·lusió i ganes de passar-ho bé. Més tard ens seguiria també un cotxe amb 4 membres més de l’expedició primavera.
Viatge en calma gaudint del paisatge primaveral, arribada a Alpens i després de deixar bosses i maletes al cotxe que ens va venir a esperar, decidim arribar fins a Cererols, l’actual projecte Mas Claror, tot estirant les cames. No massa lluny trona i ha uns núvols ben negres, però son més les ganes de la caminada que no la por d’arribar ben xopes a lloc.
De sobte, enmig de la verdor, apareix la masia coneguda com Cererols, l’actual projecte de Mas Claror.
Una de les moltes masies catalanes que esquitxen aquesta comarca. Ens rep la Maria i ens ensenya la casa i les seves estances….el menjador, les habitacions, la biblioteca (on cruix la llenya a la llar de foc…),…i el primer tresor de la masia, la seva galeria amb unes vistes espectaculars i uns reconets amb molt d’encant que conviden a descansar i deixar passar el temps sense pressa.
Naltros ens anem repartint i instal·lant a les habitacions, i després d’un breu descans, ens reunim per sopar.
Després d’un bon sopar, la casa ens regala un altre indret màgic on anirem a fer els estiraments i la relaxació.
I és que a la part inferior de la casa, descobrim una sala plena d’arcs de mig punt que es van donant les mans uns a altres.
Ens anem repartint per aquesta i comencem una estona ben íntima i relaxant que ens porta a deixar-nos a anar i relaxar cadascun dels nostres músculs. Què bé! i quina son que va arribant…
Dia 2: Ruta vora el monestir de Santa Maria de LLuçà
Arrenca el dissabte i ens anem llevant. Fem un bon esmorzar, preparem motxilles i de nou cap Alpens a buscar les furgos i engeguem rumb a LLuçà.
El punt de sortida de la ruta serà l’aparcament del Monestir de Santa Maria de LLuçà, un joia romànica la visita de la qual deixem per fer-la havent dinat.
Comencem ruta direcció el Pantà de Garet, una reserva natural privada custodiada pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, organisme osonenc, que s’ha convertit en important refugi d’aus per algunes espècies d’aus (ànec coll verd, polla d’aigua, cabusset,…) i amb una biodiversitat pròpia, rica i diversa.
Ens hi aturem cinc minuts a descansar, i observar…un prat ple de roselles és també un bon lloc per fer una bona foto de grup. Aquesta primavera hem gaudit de valent d’aquesta flor, feia temps que no se’n veien tantes!
Ens acostem de nou al punt d’inici de la ruta però sols per emprendre un nou camí.
Aquest cop ens hi acompanyarà la Nit, el gos de la Fonda on més tard dinarem. Tota l’estona ens marca el camí i ens vigila de cua d’ull. El seu anar i venir constant és una distracció més del camí. Quina gossa més bonica!
Ben aviat arribem a l’Alzina Gran de Vilaró, un arbre monumental amb una tron que ens crida a abraçar-lo. També és coneguda com l’Alzina de la Bauma dels Bous. El nom li ve d’un tresor ben proper, la bauma del mateix nom.
Com hi anem en època de pluges copioses i recents, l’aigua hi rajarà a cor què vols per tot arreu. L’indret ens deixa meravellades, cau de la roca una allargada cortina de rajolins d’aigua que esquivem abans d’aixoplugar-nos sota una amplia visera rocosa.
Seguim la ruta entre camps de cereals, estanys i bosquets. Una pista ampla i costeruda ens acosta fins al peu del camí que enfila cap al Castell de LLuçà, un mirador privilegiat de la comarca a uns 900 metres d’altitud.
Un bon grupet s’anima a pujar-hi. A bon ritme agafem el corriol que puja sense descans fins al peu del castell, on sols ens queda amb mans i cames guanyar el desnivell final que ens dura a les rutes de l’antiga fortalesa. En resten poques parets en peus, però ens podem imaginar com en deuria ser de majestuós i com, des d’allí, tenien (i tenim!) una visió 360º que ens permet veure punts emblemàtics com el Cadí, Montserrat, el Pedraforca, els Puigmal, les Guilleries….
Ens és fàcil entendre també l’etimologia del terme lluçà, la lluminositat és present fins allí on ens arriba la vista.
Baixant del Castell, anem a visitar també l’església romànica de Sant Vicenç, una curiosa construcció de base circular que ens fa rumiar sobre el passat, quan aquell paratge deuria ser una anada i vinguda constant de gent.
Recta final de la ruta d’avui que ens acosta de nou fins al monestir i el nostre destí més immediat, la Fonda la Primitiva, on ens espera un menú variat que sorprèn i encanta a tothom. Molt recomanable si mai sou per la zona!
La visita guiada al Monestir de Santa Maria de LLuçà, per part d’en Joan Vilà, tampoc deixa ningú indiferent.
Un parell d’hores aprenent de la història del monestir i de la comarca, de l’art i dels nombres, de moltes curiositats i de la vida, del passat, del present i del futur. Quina visita més xula!
Després d’un dia tant complert, encara vam tenir temps de passejar pels carrer d’Alpens i visitar la seva fira dedicada a la FORJA, l’element tant característic d’aquesta població.
Encara ens quedava el camí de tornada a la Masia, que vam fer contentes i cansades a parts igual. Menys mal del cotxe «escombra» del Josep Maria i la Coia, que aquests dies va anar fent viatges per acostar-nos a destí. Mil gràcies!
Un cop a casa, temps de dutxes, una mica de relax, un bon sopar i, després d’una petita sobretaula, a dormir que demà encara tenim feina!
Dia 3: Ruta per Alpens i estiraments "florits"
Desperta el nou dia, serè i càlid. Avui ens toca conèixer els camins del poble, sortim de ruta des de la porta de «casa».
El nostre camí d’anar i tornar al poble ens acosta de nou a Alpens i, aquest cop si, recorrem els seus carrers poc a poc, badant amb tots els detalls de forja i les filigranes que trobem per totes bandes. El poble encara és prou tranquil, però es respira ambient de fira i ben aviat tornarà a ser un bullidor de gent!
Com ja heu comprovat, avui el VERD serà el nostre color.
Abans de sortir del poble ens aturem per veure una escultura preciosa on hi surten tots els elements representatius d’aquesta localitat. És ben bé com una auca forjada al detall, quina traça!
Anem a trobar el camí vell fins a LLuçà, on una curiosa senyal ens adverteix que hi està prohibida la circulació de la reialesa. Marxem una estona per una pista amplia i plana, amb vistes espectaculars sobre la vall.
Anem fent camí a bon ritme, aprofitem la panoràmica de fons per fer-nos la foto de grup. L’Helena surt poquet perquè ens ha fet de fotògrafa oficial, entre d’altre coses…
Ens desviarem més endavant, i una pista més estreta en baixada constant ens portarà fins al fons de la vall, on encara hi baixa l’aigua però ja molt menys que dies enrere, segons ens diuen.
Aprofitem un altre dels camps plens de farigola per fer una petita parada i menjar alguna cosa, ja ens queda poquet per arribar de nou a Mas Claror però encara una mica per dinar.
La camamil·la a les vores del camí son senyal que ja tenim la masia a tocar.
Anem fent camí a bon ritme, aprofitem la panoràmica de fons per fer-nos la foto de grup. L’Helena surt poquet perquè ens ha fet de fotògrafa oficial, entre d’altre coses…
Ens desviarem més endavant, i una pista més estreta en baixada constant ens portarà fins al fons de la vall, on encara hi baixa l’aigua però ja molt menys que dies enrere, segons ens diuen.
Aprofitem un altre dels camps plens de farigola per fer una petita parada i menjar alguna cosa, ja ens queda poquet per arribar de nou a Mas Claror però encara una mica per dinar.
La camamil·la a les vores del camí son senyal que ja tenim la masia a tocar.
Temps per una sessió espectacular d’estiraments de l’Helena, ens sentim unes privilegiades per l’aquí i l’ara, notem la màgia de l’espai i tenim davant nostre un teló de fons més bonic impossible. El mil verds dels prats i les muntanyes, les flors i l’olor de camamil·la…què més podem demanar?
La calma i el relax després de la sessió ens deixen fora de joc per uns instants, però aviat marxem cap a la dutxa i ens reunim com a noves a la galeria de la casa per dinar. Quin lloc més preciós!
Una amanida fresqueta i de temporada, una paella molt bona i unes postres per llepar-nos els dits, posen el punt i final a la nostra estada a la casa de la farigola i camamil·la.
Amb molta pena ens acomiadem de Mas Claror, del Lluçanès i del cap de setmana.
De tornada però ens quedarà una dolça sorpresa; parada al forn 1900 de Perafita a buscar les coques de forner que vam encarregar el dia abans. Quin xou!
Amb les furgos i el cotxe carregats de nou amb maletes, bastons i ara també coques bones, tornem cap a Reus.
Només ens queda agrair a tot el grup l’haver-vos engrescat de nou a venir a les nostres «colònies» de cap de setmana. És genial sumar estones de grup, de caminades i de teràpia de riure, de comunitat, de descoberta i d’aventures…bons moments que queden gravats i van fent gran Ennatura’t.
Fins la propera!!!
