Caminant entre dos mons, Priorat (Marçà)
Aquest mes de febrer, hem retornat al Priorat. Una comarca que ens encanta, però a la que feia massa temps que no tornàvem. Aquest cop el David ens proposa fer una ruta per dos priorat molts diferents, però a la vegada molt propers. Una ruta amb inici i final a Marçà, que assegura ens sorprendrà!
La setmana passada tothom pendent del temps, està sent un hivern especialment dur. Però els pronòstics es compleixen i ens llevem amb un dia de cel clar i sol radiant. El fred és viu a primera hora, però a mesura que avança el matí el sol ens regala el seu escalf i comencem a treure capes.
La ruta s’inicia caminant entre vinyes i camps de conreu. La pluja ha estat generosa i això es nota quan mirem el paisatge. Trobem també una pila d’ametllers florits amb roses i blancs de diferents intensitats, això encara fa més bonic tot allò l’escenari que tenim davant.
Som una bona colla, i “marxem” a bon ritme aturant-nos de tant en tant a escoltar ben atentes allò que ens va explicant en David.
Al fons, la Serra del Montsant imponent. Davant, un mar de vinyes que tot just comencen a despertar del repòs de l’hivern.
Arribant a Capçanes, redescobrim també l’embassament dels Guiamets, ple fins a vessar. Quin goig poder veure-ho!
I pas a pas, entre converses animades, fotografies i bastons de marxa nòrdica, ja hem arribat a Capçanes.!
Visita al bar del poble, on fem parada per esmorzar i saludar a en Carrasclet, que ens mira content i ens acomiada desitjant-nos bon viatge.
La ruta per la que tornarem a Marçà, és radicalment diferent al que hem trobat a l’anada.
Anem a buscar la riera de Marçà, que gràcies a la pluja de les últimes setmanes hi trobem encara l’aigua corrent avall. Olles i bassals plens de vida, i el xiuxiueig de l’aigua que no deixa de saltar entre les pedres. Saltant entre les pedres i seguint el corriol que hi passa pel seu marge, hem aconseguit superar aquest tram.
Després ja ens espera un bon tros de pujada, anar guanyant alçada de nou per arribar fins a la Miloquera, la muntanya a la falda de la qual trobem el poble. Una pujada força exigent que hem anat fent poc a poc i respectant el ritme de cada participant.
Amb la satisfacció de superar un nou repte, arribem de nou al punt de sortida.
Agrair al David el descobrir-nos aquestes dues cares del Priorat. Moltes gràcies també al grup per compartir camí amb Ennatura’t, estem molt contentes que de nou els camins de vida seguin tot un èxit.
