Sortida de tardor a la Garrotxa més desconeguda
Dissabte, 25 d'octubre
Com totes les darreres tardors, busquem un cap de setmana per sortir a descobrir alguna raconet més del nostre país tant bonic amb l’ajuda d’uns bons companys de viatge, el bastons de marxa nòrdica!
Anem per tercer cop a La Garrotxa, una comarca que ens té ben enamorades i on sempre tenim ganes de seguir recorrent els seus paisatges.
Després de l’exuberància que ens regala, en tots sentit, l’estiu, la tardor és l’inici d’un període de tornada a la calma, a les rutines, … però sempre ve acompanyada dels seus colors tant bonics i d’un bosc i uns camps que es preparen, poc a poc, per uns mesos de repòs, d’adormir-se, de descansar per tornar a esclatar.
Arribem divendres ja fosc al nostre allotjament, la Fonda Ca la Paula, a Castellfollit de la Roca, un edifici centenari amb moltes històries entre les seves parets.
Temps per instal·lar-nos, un bon sopar i una volta ràpida per estirar les cames abans d’anar a descansar.
L’endemà comencem ruta des del mateix poble de Castellfollit. Juntament amb la Cristina, de Nordic Walking Girona, la nostra agències de viatge marxaire de referència, ens acompanya també la Zaida, de Marxa Nòrdica Sinèrgies, una guia local excepcional que ens ha guiat pel seu “pati de casa” i ens ha fet gaudir dels seus camins i senderons.
La ruta ens porta a anar ascendint per pista i senderó cap al nostra primer objectiu, l’ermita de la Mare de Déu del Mont Ros. Hi arribem des d’un senderó que ens ha fet creuar una zona de bosc i marges, però on també és ben palès l’origen volcànic de per allí on trepitgem.
Seguim la ruta, coincidint en alguns trams amb la famosa Volta a peu a la Garrotxa, que ja vam fer en el seu tram inicial uns anys enrere, en el primer retir ennaturat que vam muntar. Ens fa il·lusió retrobar les marques!
El següent punt d’interès serà l’ermita de la Mare de Déu de la Devesa, al terme de Montagut i Oix. A banda de ser un edifici romànic rehabilitat amb molt de respecte i estima, ens ofereix també unes vistes espectaculars a les muntanyes i la vall.
Des d’aquest punt comencem l’ascens tot creuant boscos de fulla caduca, on alguns arbres ben colorits i el joc de llums i ombres ens alegra la marxa.
Després de superar algun “entrebanc” natural del camí (quin tros d’arbre va caure!!!), ens acostem a les Baumes de Caixum, unes cavitats a la roca ben curioses que enfilen passadisos i escletxes misteriosos.
Un últim tram i arribem de nou a Castellfollit, on encara tenim temps de visitar la seva església i anar fins al mirador per gaudir d’unes vistes ben especials desde dalt la cinglera on descansa el poble.
Temps per dinar, descansar una miqueta i cap a Besalú hi falta gent!
Allí ens espera la Natàlia, guia oficial que ens aporta una nova mirada d’aquest indret. Ens acompanya en aquesta descoberta de Besalú que va més enllà d’allò que veiem a simple vista. Ens n’explica moments i situacions concretes de la història del que va ser un poble amb un pes reellevant, escoltem les seves llegendes, visitem algun dels seus tresors, com el Miqvé (els banys jueus tant ben conservats…). Tot i que moltes ja havíem visitat aquest poble de postal, acabem allí la tarda amb la satisfacció de seguir aprenent coses i haver anat una miqueta més enllà.
Tornarem en acabat a la Fonda, on després d’un bon sopar i una millor sobretaula, anem a dormir, que l’endemà encara “tenim feina”!
Diumenge, 26 d'octubre: La Vall dels Vilars i les seves ermites
Tot i la previsió de pluja i anar ben preparades, el dia es lleva força tapat, però per sort ha plogut mentre dormíem.
Amb moltes ganes, ens preparem per la nostre segona ruta. Aquest cop anirem fins a Montagut, a la Vall del Vilar, on la Zaida ens obre les portes de casa seva i ens explica, junt amb el seu pare, el gran projecte que tenen a la masia. Vinyes, hort biològic, banc de llavors,…quin goig veure com tots els fruits de la feinada que han fet.
Després de la visita, arranquem! Sortim en direcció a l’ermita de Sant Eudald de Jou. Caminem entre boscos de sòl tou primer, amb unes vistes privilegiades a la vall, les muntanyes i ball de núvols que encara hi ha al cel.
Passada l’ermita reprenem la pujada, aquest cop per un terreny més aspre, rocallós…diferent però també similar al d’algunes muntanyes prop de casa nostra.
Pugem a un ritme constant, trobem molts arboçers que ens endolcen una mica la pujada.
La part final fins al pròxim destí, l’ermita de Santa Barbara de Pruneres, la fem per una pista que va guanyant alçada (i vistes!) fins a portar-nos al capdamunt, on ens reben la família que cuida el lloc i que ens ha preparat un dinar deliciós. Abans de dinar, estiraments i visita a aqueta bonica església romànica, ja del terme d’Oix. Ens crida l’atenció el tros de costella de balena que té Santa Barbara damunt. Ens expliquen que és un misteri com hi va fer cap, però què estan investigant-ho un equip d’arqueòlegs…ben curiós!
A la zona porxada d’entrada a l’ermita, ens han preparat taula i cadires i un bon dinar. Amanida de tardor, uns entrants…i un arròs de muntanya boníssim!
Després de dinar una estona de tertúlia, una foto de grup i ens aixequem per reprendre la tornada. Ens anirà bé per pair un dinar tant bo!
La tornada fins a la masia és ben tranquil·la, gaudint i aprofitant aquests últims moments tot marxant per La Garrotxa.
Quins dos dies més bonics! altres cop l’expertesa i bon fer de la Cristina, el guiatge de la Zaida, i el bon rotllo i bona companyia de tot el grup, l’ha tornat a convertir en un cap de setmana màgic del que ens n’emportem motxilla de records, rialles, paisatges i descobertes!
Moltíssimes gràcies a tothom qui hi ha participat, les vostres ganes son el nostre motor de fer coses xules!
