Ruta i concert de piano, una combinació excel·lent!
DIUMENGE, 9 DE NOVEMBRE – MASIA DE CASTELLÓ
Nova ruta matinal en la que hem afegit un ingredient màgic, la música.
De nou, ha estat tot un èxit la combinació d’una caminada bonica per la Serra de Mestral amb el concert immersiu en un indret ben especial per a nosaltres i que, sempre que podem, ens agrada portar-hi la família ennaturada, a la Masia de Catelló.
El punt d’inici de la ruta és el poble de Vandellòs, que deixem aviat enrera per adentrar-nos al barranc del riu Llastres, que resseguim fins a desviar-nos a peu de l’antic camí que portava cap a Castelló.
Una pujada constant ens porta per un camí empedrat enmig del bosc.
Tenim la fortuna de trobar-lo ben humit, pocs dies abans ha plogut i això fa que trobem els arbres d’un verd lluent, i les molses i arbustos plens de vida.
Tot i que a estat una matinada ben gèlida, a mesura que puja el sol, i pugem nosaltres, el cos va agafant temperatura i aviat ens aturem a treure’ns alguna capa d’abric.
També aprofitem les aturades per gaudir de les vistes, tant del mar com de les muntanyes de Pratdip i Llaveria més al fons.
La pujada val la pena, i ben aviat veiem de lluny el poble de Castelló, el nostre destí.
Entrem al poble i passegem pels seus carrers, entrem a algunes cases que, després d’any en runes, s’han anat de nou arranjant i gaudeixen d’una segons vida. Una feina constant i pacient de l’Associació Masia de Castelló, que any rere any retorna al poble una vida no tant llunyana.
I per fi, arriba el moment del concert.
Tenim la sort de comptar un cop més amb la compositora i pianista reusenca Lídia Papió.
Ens va tocar cançons del seu darrer treball Instint Natural, un conjunt de peces que ens porten a descobrir i reflexionar sobre els nostres instints i les emocions més profundes.
Amb la Serra de Llaveria i les muntanyes de Pratdip com a teló de fons, i banyats per l’escalfor suau del sol, va ser un viatge màgic i compartit entre les melodies del piano. Un plaer i un veritable bany de música que ens va deixar a totes amb molt bones sensacions, un benestar difícil de descriure i un somriure als llavis.
Al cap i a la fi, un llarg instant de felicitat.
Acabat el concert i després de parlar una estona amb ella i fer-nos alguna foto pel record, ens disposarem a tornar cap al poble. El Camí de Ruït és una pista que ressegueix la falta de la muntanya dels Dedalts i ens conduí de nou fins Vandellòs, on ens acomiadem.
Agraïment principal per la Lídia Papió, per transportar-nos i submergir-nos fins un món on la música i la natura fusionen a la perfecció.
Gràcies també a tothom que ha participat a l’activitat, un plaer seguir compartint amb valtros quilòmetres i experiències. I gràcies també al Roger, que ens va fer un vídeo preciós que ens ajudarà a recordar aquest matí com es mereix.
