Primavera ennaturada a Las Merindades
Dimecres, 6 de maig
Comencem aquest viatge de bon matí, amb les maletes carregades d’il·lusió, ganes de descobertes i, sobretot, de passar-ho bé!
Un autocar ens acosta fins a l’estació del Camp de Tarragona, on agafarem el tren destí Miranda de Ebro, la nostra primera parada. Allí ens espera el nostre guia, en Jon Goñi de Navarra al natural, que serà qui ens guiarà per aquests nous paratges.
Arribem sense retards ni esglais de la Renfe a Miranda de Ebro. Allí ens espera el bus Pachín i el seu conductor, el Carmelo, que durant aquests dies serà l’encarregat (junt amb el Rafa i el Jacinto) de portar-nos Merindades amunt, Merindades avall! molt bons conductors tots tres!
La primera parada serà a Tubilla del Agua, un poblet tranquil del que surt un sender que ens durà fins a un paratge impressionant. Seguint un rierol arribem fins a una petita però bonica cascada, amb els seus gorgs d’aigua transparent. Just quan som allí, el sol juga amb les branques i les fulles dels arbres i gaudim de l’efecte que això produeix en l’aigua, d’un color turquesa bonic, bonic.
En aquesta ruta circular trobem l’església del poble, ermita, muralles…la pedra serà també protagonista important de la zona.
La següent parada és Orbaneja del Castillo. Un poble que la majoria mai havíem sentit anomenar però que, de ben segur, ja quedarà gravat per sempre més.
La sort de ser un tarda de maig, entre setmana, ens permet visitar aquesta petita joia amagada entre muntanyes amb tota la calma i tranquil·litat que mereix.
Només arribar, ens rep una cascada que sembla caure del poble. El fet que sigui primavera d’aigua abundant, fa que brolli amb força i per tot l’ample, fet que li dona una majestuositat i ens regala una postal del conjunt. Els raig de sol, continuen jugant amb l’aigua, els edificis i la vegetació.
Tenim una bona estona per passejar per aquest poble de postal. Unes escales ben empinades ens van acostant al seu nucli, una plaça espaiosa per la que discorre el riu que acabarà sent cascada. També podem veure la cova de la que surt tot aquest doll d’aigua.
Passegem pels seus carrers, uns planers però altres més costeruts. Anem guanyant alçada i això ens dona també una bonica perspectiva de la muntanya que tenim davant, on torres punxegudes i roques foradades, en contrast amb el cel, li donen un aspecte màgic a aquests pedres que semblen jugar a mantenir l’equilibri a la carena.
Després de passejar pel poble i recorrer gran part dels seus carrers, tornem al punt d’inici. Allí ens fem una foto de grup amb aquesta cascada tant impressionant, i reprenem la ruta ara ja sí cap al nostre camp base, Villarcayo.
Allí fem un sopar de germanor i anem cap a dormir amb un bon somriure, comencem a imaginar les coses boniques que segurament descobrirem aquests dies….
Dijous, 7 de maig
Comença el dijous i, després d’omplir la panxa amb un bon esmorzar, marxem a fer ruta.
La primera parada del dia serà Puentedey, un poble que penja damunt d’una roca tot conformant un arc sobre el riu Nela. Des d’on ens deixa l’autocar tenim una bona vista amb un marc de pedra i tot, allí ens fem un grapat de fotos i ens acostem cap a l’arc de pedra per veure d’aprop el curiós emplaçament d’aquest poblet.
Aprofitem que ens han dit que una cascada pròxima al poble, la cascada de La Mea, està baixant, per fer una aturadeta i caminar un petit tram fins arribar-hi. És divertit poder caminar fins darrera la cortina d’aigua, veure la cascada des de dins.
Ens fem unes quantes fotos més i desfem el camí per tornar a l’autocar i reprendre la marxa.
Posem rumb cap a les coves de Ojo Guareña i l’ermita de San Bernabé.
Arribats a l’entrada de la cova, ens posem els cascs i entrem en aquest mon tant diferent, el de la foscor, la pedra i l’aigua.
Després de veure i escoltar un audiovisual que ens explica la formació d’aquestes cavitats i tot el complex entramat de coves i forats, fem un recorregut de prop de 400 metres que recorrer una petita galeria i ens porta fins a l’ermita de San Tirso i San Bernabé, excavada dins la cova.
Ens expliquen i ens acosten a la resta del Complex Kàrstic d’Ojo Guareña, el resultat de la dissolució de la roca calcària per l’acció de l’aigua durant milions d’anys.
És curiós també de trobar a l’entrada de la cova la que és la Sala de l’Ajuntament, que encara s’utilitza avui en dia per actes puntuals i el dia que hi arriben els habitants d’aquests indret en romeria.
Dins l’ermita, hi trobem unes pintures murals anònimes en les que s’hi narra els martiris i miracles del seu patró. Una petita “capella sixtina” anònima en un lloc ben peculiar.
També hi ha l’arxiu de l’Ajuntament de la Merindad de Sotoscueva, curiós!
Després de la visita, anirem fins el lloc precís on l’aigua entra a la muntanya, l’ull per on s’endinsa al seu particular viatge a la foscor.
La següent ruta ens acostarà fins on dinarem. Anirem baixant per un bonic sender i aprendrem algunes cosetes sobre les plantes que hi trobem i les seves propietats, i també sobre alguns moixons, els seus cants i els seus atributs.
Després de dinar, ens esperava una altra bona sorpresa: els Valles Pasiegos. Vam anar cap al Portillo de Lunada, entre Burgos i Cantàbria, un territori per gaudir amb tots els sentits.
Un paisatge on s’intercalen boscos autòctons, arbustos, rius i rierols, grans extensions verdes per a les pastures i cims rocosos amb cabanes pasiegas que esquitxen tot aquest territori.
Diumenge, 26 d'octubre: La Vall dels Vilars i les seves ermites
Tot i la previsió de pluja i anar ben preparades, el dia es lleva força tapat, però per sort ha plogut mentre dormíem.
Amb moltes ganes, ens preparem per la nostre segona ruta. Aquest cop anirem fins a Montagut, a la Vall del Vilar, on la Zaida ens obre les portes de casa seva i ens explica, junt amb el seu pare, el gran projecte que tenen a la masia. Vinyes, hort biològic, banc de llavors,…quin goig veure com tots els fruits de la feinada que han fet.
Després de la visita, arranquem! Sortim en direcció a l’ermita de Sant Eudald de Jou. Caminem entre boscos de sòl tou primer, amb unes vistes privilegiades a la vall, les muntanyes i ball de núvols que encara hi ha al cel.
Passada l’ermita reprenem la pujada, aquest cop per un terreny més aspre, rocallós…diferent però també similar al d’algunes muntanyes prop de casa nostra.
Pugem a un ritme constant, trobem molts arboçers que ens endolcen una mica la pujada.
La part final fins al pròxim destí, l’ermita de Santa Barbara de Pruneres, la fem per una pista que va guanyant alçada (i vistes!) fins a portar-nos al capdamunt, on ens reben la família que cuida el lloc i que ens ha preparat un dinar deliciós. Abans de dinar, estiraments i visita a aqueta bonica església romànica, ja del terme d’Oix. Ens crida l’atenció el tros de costella de balena que té Santa Barbara damunt. Ens expliquen que és un misteri com hi va fer cap, però què estan investigant-ho un equip d’arqueòlegs…ben curiós!
A la zona porxada d’entrada a l’ermita, ens han preparat taula i cadires i un bon dinar. Amanida de tardor, uns entrants…i un arròs de muntanya boníssim!
Després de dinar una estona de tertúlia, una foto de grup i ens aixequem per reprendre la tornada. Ens anirà bé per pair un dinar tant bo!
La tornada fins a la masia és ben tranquil·la, gaudint i aprofitant aquests últims moments tot marxant per La Garrotxa.
Quins dos dies més bonics! altres cop l’expertesa i bon fer de la Cristina, el guiatge de la Zaida, i el bon rotllo i bona companyia de tot el grup, l’ha tornat a convertir en un cap de setmana màgic del que ens n’emportem motxilla de records, rialles, paisatges i descobertes!
Moltíssimes gràcies a tothom qui hi ha participat, les vostres ganes son el nostre motor de fer coses xules!
