Cap de la setmana a La Garrotxa

Marxa nòrdica i ioga en un entorn espectacular

Divendres 29 d’abril

Feia dies que esperàvem el divendres, i per fi va arribar! Puntuals al lloc establert ens trobàvem un grup de 26 dones per iniciar el que ha estat el nostra primer cap de setmana “ennatura’t. Teníem per davant dos dies intensos de natura, molta marxa nòrdica i el complement ideal, el ioga.

Cap a mitja tarda pujàvem totes a l’autocar que ens portaría fins a Mas Garganta, una masia que conserva a la perfecció l’essència de la Garrotxa i ens remet intencionadament a altres temps, al plaer de les petites coses i del contacte sentit amb el medi natural, que brotlla a cada racó i en gaudim des de cada finestral.

Varem arribar quan començava a caure sol, però les llums càlides de la Masia ens rebien amb els braços oberts. I la Rosa, la nostra masovera que ens va cuidar i mimar cada estona que vam estar allí. Després d’un bon sopar, descoberta dels espais i una estona de conversa i presentacions, vam anar a dormir, l’endemà ens esperaven un grapat de quilòmetres i aventures emocionants.

Dissabte 30 d’abril

El dissabte ens vam llevar amb el cel ennuvolat, i ens vam anar trobant totes camí de la cabana del bosc, l’espai màgic on vam fer les pràctiques de ioga. La fresqueta del matí i el cant del ocells ens anaven despertant poc a poc camí de la cabana. Allí ens esperava l’Anaïs per a fer una sessió de ioga Vinyasa i acabar-ho amb una meditació Pranayana.

Un cop ben esmorzades marxem cap a Olot, al Parc de les Móres, punt d’inici de la nostra ruta d’avui. Comencem marxant entre prats verds, alguns tacats de groc ja que el cultiu de la colza està cada cop més extens en aquesta comarca. Després d’uns quilòmetres inicials més aviat planers, de seguida comencem enfilant amunt per un sender ombrívol que ens durà cap a trobar la carretera Vella de Santa Pau, encara empedrada en algun dels seus trams.

Ja som ben a prop de la Fageda d’en Jordà, un dels enclavament més coneguts de la nostra ruta. Totes en tenim ganes, les que ja hi hem estat perquè tornar a la Fageda sempre és una experiència única, i les que no hi han estat mai per veure en persona aquell lloc del que tant i tant n’han sentit a parlar…

Endinsar-nos a la Fageda és fer-ho a un espai màgic, on els cinc sentits reben un bany de bosc que cura l’ànima i ens encomanda d’un benestar que costa descriure en paraules.

La ruta ens porta fins a la vora del Mas Jordà, que dona nom al paratge. Caminem envoltades de volcans de vegetació frondosa que fa una bona colla d’anys que descansen i prats on les vaques pasten tranquil·lament mentre els primers trons sonen a l’horitzó.

De cop, arriba la tempesta anunciada i que totes ja ens oloràvem. Per sort, sols sentim els trons i els arbres ens resguarden una mica de l’aigua que comença a caure amb força. Ens aturem per posar-nos les capes i els impermeables, i continuem la marxa a ritme viu fins a Can Xel, on ens espera l’autocar per tornar-nos a Mas Garganta. Ens ha anat tant bé el bany de bosc, que continuem rient i gaudint del dia.

Després de menjar-nos el dinar de picnic que portàvem preparat, reestructurem una mica els plans ja que la pluja ens ha fet plegar a mitja ruta. Pendents del cel, i veient que ha parat de ploure i el pronòstic diu que no ho tornarà a fer, des de la mateixa masia marxem d’excursió cap l’oratori de Sant Valentí, on ens garanteixen unes magnífiques vistes d’Olot, els volcans i fins i tot els Pirineus.

La ruta es converteix en una aventura, les copioses pluges del últims dies han deixat algun tram ben enfangat i alguna pujada es converteix en una pista de patinatge. A poc a poc, i amb l’ajuda inestimable dels bastons, anem guanyant alçada i arribem per fi al mirador, una veritable talaia des d’on gaudim contemplem en primer terme tota la Vall d’en Bas amb un fons de natura, muntanyes i cel que esdevenen un marc preciós.

La baixada del mirador és més suau i amb menys fang, el que la fa més distesa. De nou a Mas Garganta, ens preparem per el taller de massatge tailandès, un premi ben merescut. En parelles i guiades per l’Anaïs relaxem la musculatura i ens deixem anar, cos i ànima ho agraeixen. Després cap a sopar i a descansar.

Escoltant atentes abans de començar amb el massatge tailandès

Diumenge 1 de maig

Ens llevem el diumenge amb un dia radiant, tot i que encara queden algunes boires baixes. Mentre fem la nostra pràctica de ioga matinal estirem bé el cos i el preparem per a continuar la ruta que el dia abans vam deixar a mig fer. Avui anirem al volcà Croscat, pujarem al volcà de Santa Margarida i arribarem fins a Santa Pau.

L’autocar ens va deixar de nou a Can Xel, i des d’allí iniciem la ruta direcció al volcà Croscat. Una passejada suau ens porta fins l’espai museïtzat on uns panells ens expliquen una mica la localització i la història dels volcans de la zona. Allí s’inicia també la ruta (avui en dia regulada) que ens acosta al volcà i ens permet veure a través del seu tall perfecte (d’on van extreure la greda durant una pila d’anys) les diferents tonalitats del terreny.

Continuem marxant direcció, ara sí, al volcà de Santa Margarida, un altre dels enclavament esperats per totes les participants. Allí dividim el grup entre aquelles que pujaran fins al seu cràter i un altre grup més reduït que seguirem caminant fins a Santa Pau, una ruta més planera però també molt bonica.

L’ascens fins al cràter és per una pista ampla i fàcil, i poc a poc anem guanyant alçada fins a ser a dalt de tot. Ara hem de baixar de nou per anar a visitar l’ermita, realment és fàcil de reconèixer el forat que conforma el cràter i és ben curiós de trobar-hi aquest edifici romànic al bell mig d’aquest espai.

Mentrestant, l’altre grup ha anat fent camí i arriba a Santa Pau, on tenen temps per anar a comprar els fesols tant típics d’aquesta localitat i també de fer un vermut en una terrassa amb vistes al nucli antic del poble, un conjunt històric molt ben conservat i digne d’una visita que farem més tard.

A la Plaça Major és on ens fem la foto grupal per celebrar que hem acabat amb èxit la ruta marcada. Ara anem de nou cap a Mas Garganta per dinar i preparar-nos per tornar cap a casa, contentes i satisfetes de tot el que hem pogut fer el cap de setmana i impregnades de natura, colors i bones sensacions. Després del bon tiberi, foto de grup des de Mas Garganta, sens dubte un lloc amb molt d’encant on totes desitgem tornar a coincidir ben aviat.