Meravellosa sortida mentre cau la nit
Aquest mes de Juliol hem volgut fer la cloenda de les activitats de cap de setmana Ennatura’t d’una manera ben especial, caminant i marxant per la Serra del Montsant mentre es va fent fosc. Hem aprofitat per conèixer coses sobre el territori, els seus paisatges, les seves llegendes i també sobre el cel i les estrelles que ens han cobert la darrera part de la sortida.
En aquesta activitat ens han acompanyat el Carles, d’Entrecamins, i el Sergi, de la cooperativa TresCatorze, grans coneixedors dels camins i el patrimoni oral i cultural d’aquesta serra i amb els quals ens encanta col·laborar per enriquir les nostres sortides.
En la part inicial de la ruta hem pogut gaudir d’esplèndides vistes a les Muntanyes de Prades i al poble de Siurana, en un enclavament privilegiat que li va permetre ser un dels darrers assentaments musulmans en la reconquesta. Ens endinseu seguidament cap al sender que ens durà fins a la següent parada.
Tombes d’origen incert
Ens trobem davant una necropoli formada per un conjunt de cinc tombes d’estructura rectangular i antropomorfa de l’alta Edat Mitjana, datades entre els segle IX i XI. La falta de relació amb un context de cementiri adossat a una església ha portat als historiadors a pensar que corresponguin possiblement amb un nucli de poblament o eremitisme cristià en territori encara musulmà.
La Roureda d’Albarca
La ruta continua per una zona boscosa, camps de cultiu amb magnífics marges de pedra seca (alguns els hem de “saltar”) i ens endinsem en una roureda on també hi trobem altres arbres i matollars degudament identificats (Itinerari de flora) per una sèrie de cartells informatius. Arribem al Barranc de la Rasa, el punt més baix de la nostra ruta.
sender entre camps 
escales al marge de pedra seca 
ens endinsem al bosc 
travessant el camp d’ametllers
El Roure de la Rasa
Va valdre molt la pena aturar-nos davant el Roure de la Rasa, un exemplar amb molta història que ens va convidar a abraçar-los per conectar amb la natura i impregnar-nos de la màgia del lloc. Aquest roure en deu haver vist a passar moltes i de tots colors pel seu davant.
Abraçant un roure centenari 
Roure de la Rasa
Les carboneres del Montsant
Vam deixar l’indret caminant una estona en silenci, impregnant-nos dels sons, els colors i les olors del bosc. Ben aviat vam aturar-nos de nou a l’espai que havia ocupat una de les carboneres de la zona. Allí ens van explicar com eren aquestes construccions i quin era el dia a dia dels carboners, una professió dura i solitària que tot i que ens soni de temps enllà encara hi ha qui en recorda o va conèixer algun.
Encreuament de camins amb història
Xino-xano i a un pas còmode pel grup anem ascendint fins al Pla dels Hostalets, un encreuament de camins on com ens indica el nou hi havia diferents hostals on els viatgers feien nit o una menjada. Mentre anem avançant, el sol es va ponent i el cel es tenyeix dels colors del capvespre.
seguim la ruta 
Colors del capvespre 
Llegendes del lloc 
El Pla dels Hostalets, encreuament de camins
Espectacle visual
El darrer tram de pujada té força desnivell però ens regala d’altra banda meravelloses vistes de la Vall del Silenci i el seu entorn, amb les llums d‘Ulldemolins que es van encenent poc a poc.
Arribats al nostre mirador de la nit, busquem el nostre espai per a fer un mos ràpid i esperar amb paciència que s’acabi de fer fosc. Poc a poc, petites llums es comencen a deixar veure i apareixen les primeres constel·lacions damunt els nostres caps.
Llengendes, estrelles i mitologia
L’estona següent la passem entre escoltant i badant. El Carles i el Sergi i el seu punter làser ens assenyalen diferents estrelles, satèl·lits, constel·lacions,… ens ensenyem a observar amb atenció, a situar alguns estels en el nostre cel, a orientar-nos amb l’estrella polar,… i a veure-hi més enllà del que veiem a ull nu.
Observant els estels 
Des del nostre miradors esperem que es faci fosc
Aprendre una mica més del nostre cel és tota una experiència. El bon temps ens acompanya i entre llegendes i mitologia se’ns fa l’hora de tornar a Albarca.
La lluna a escorpí
Enfilem en grup el viatge de tornada, aquest cop amb frontals encesos i per una pista ample i còmode que ens facilita el retorn. Ens adverteixen per això que anem vigilant on trepitgem….i és que en algun tram del camí, hi trobem escorpins!
Abans d’arribar al cotxe, molt a prop del poble, ens espera una gran sorpresa final….una lluna quasi plena apareix davant nostre! La super lluna de Juliol ens il·luminarà en l’últim tram fins als cotxes.
Finalment, altre cop a Albarca, donem per finalitzada la sortida i ens acomiadar del grup. Una sortida que ens ha deixat molt bon gust de boca, i amb moltes ganes de repetir experiència!! Us hi apunteu?
Fotografia de grup
Us deixem aquí també la foto de grup que ens vam fer abans de començar a caminar. Moltes gràcies a tothom per acompanyar-nos en aquests activitats que ens encanta preparar i gaudir amb tant bona companyia! Fins la propera!
