Rumb a La Garrotxa
Amb la tardor recent encetada, el passat 4 de novembre va tenir lloc una nova aventura ennaturada en versió cap de setmana!
A mitja tarda del divendres un bon grup de marxaires ens posem rumb a La Garrotxa, amb ganes de repetir destí i gaudir de la marxa nòrdica i els seus paisatges volcànics i explosius en la seva versió de tardor.
Ja de negra nit arribem a Mas Garganta, una masia amb molt d’encant on ens sentim com a casa.
Mas Garganta 
El rebost
Després d’un sopar saludable, arribar l’hora de conèixer-nos una mica millor entre nosaltres. I per fer-ho, res millor que un “joc de nit”, que també serveix per (re)descobrir l’entorn i aguditzar les nostres cinc sentits en la foscor. Un cop el repte aconseguit, ja era l’hora d’anar a descansar…ens espera un cap de setmana intens i emocionant!
Cap al cim del Puigsacalm
El dissabte ens llevem amb un dia esplèndid i, mentre esmorzem, ja es deixa veure el nostre objectiu del matí; el cim del Puigsacalm. Aquest, de 1515 metres, és un mirador excepcional de la Vall d’en Bas i també de la plana osonenca. Haurem però de pujar fins al seu punt més alt per acabar d’esbrinar tot el que ens hi deixarà veure.
La nostra ruta té el punt d’inici al Coll de Bracons, i només aixecar la mirada ens trobem davant pared de pedra que cal superar per iniciar el camí. Per sort, amb compte i un a una, aviat tenim superat el primer repte i trobem el senderó que ens endinsa cap a un bosc amb racons màgics i arbres espectaculars.
comença la ruta 
Bosc màgic
Per camins encatifats amb fulles seques anem pujant esglaonadament, entre faigs centenaris i fites estratègiques que ens marquen el camí. L’ascens és constant però no molt exigent, fins i tot amb estones de terreny planer on aprofitem per relaxar-nos, observar, parlar, fotografiar,….
Anar fent camí 
Foto de grup enmig d’una de les fagedes
Xino-xano anem fent els primers quilòmetres i gairebé sense adonar-nos’en arribem a la Font Tornadissa, des d’on comença ara sí una pujada considerable que passa enmig d’un prat de pastura, on encara queden algunes vaques i vedells a l’espera d’iniciar el camí a les cotes més baixes, on passaran l’hivern.
Des de dalt del prat estant, comencem a gaudir de les magnífiques vistes sobre valls i muntanyes de l’entorn, preludi del que encara hem de veure.
Planejant en la fageda 
Font Tornadissa 
Pluja de fulles 
cap al cim!
Superada la pujada del prat, tornem a endinsar-nos en una fageda espectacular, l’ últim esforç per arribar fins al cim de la nostra muntanya.
Cadascuna al seu ritme, totes anem arribant al cim del Puigsacalm. Cares d’alegria i de cansament, una barreja de sensacions que ens generen felicitat i eufòria. Hem fet el cim!
No sols hem arribat al cim sinó que també hem superat el propi repte, això ens fa sentir poderoses, sabedores que si ens ho proposem, ho podem tot.
El regal que ens fa la muntanya és allò que tenim davant, un paisatge immens; el Pedraforca i la Serra de Cadí, les muntanyes de Montserrat, la plana osonenca, els Pirineus orientals i francesos, la Garrotxa volcànica…
Cim aconseguit!!!
Per celebrar-ho, una preciosa foto de grup.
Estar una estoneta dalt el cim, respirar i gaudir. Contestes i orgulloses d’haver-hi arribat, i reafirmant-nos en que tot esforç té la seva recompensa.
Gaudint de les vistes 
Hem fet cim 
Vistes des del Puigsacalm 
La felicitat d’haver fet el cim
La tornada
I com sempre, un cop assolit el cim cap iniciar el descens, amb més cura que mai per les fulles que ens amaguen possibles paranys del camí i també el cansament que es comença a fer notar. Així que xino-xano, i cadascú al seu ritme, anem tirant avall…
La tornada 
Els paisatges de la ruta inversa
En el tram final ens anem acomiadant de les fagedes per les que discorre el camí, i fins i tot ens animem a abraçar algun dels faigs més vells, segures que d’una forma generosa ens regala part de la seva energia.
Dinar i seguir!
Després d’un bon dinar, no s’hi val a parar. Així que un grupet anem fins a Les Preses a buscar la ruta del carrilet. El nostre destí, Olot, on ens trobarem amb la resta de grup per recorrer el seu centre històric.
Mentre va caient el sol, avancem per l’antiga via i anem trobant diferents punts d’interès…el Parc de Pedra Tosca, els túnels il·luminats,…però ens crida especialment l’atenció la premiada pista d’atletisme Tossols Basil . Aquesta és un equipament fabulós totalment integrat en el paisatge, que xulo i quin privilegi poder fer esport en aquest entorn!
La porxada de Mas Garganta 
Ruta del carrilet cap a Olot 
Pista d’atletisme Tossols Basil
L’autocar ens duria de nou fins al Mas Garganta, i directes cap a la cabana del bosc per tancar un dia rodó.
Una súper sessió d’estiraments en retorna a la calma, i prepara el cos pel descans. Després, un sopar reconfortant, un ratet de tertúlia i cap a dormir!
Comença el diumenge amb una bona activació de cos i ment
Res millor que encetar el dia amb una bona sessió de treball corporal. Les primeres llums del dia ens acompanyen en el camí cap a la Cabana del Bosc, el nostre refugi per les activitats més holistiques.
La cabana del bosc 
Un despertar actiu 
El relax
Després d’una sessió ben gratificant, ens esperava un esmorzar complert amb vistes, tot un luxe!
El tram del carrilet; de Sant Esteve d’en Bas a Sant Feliu de Pallerols
Amb la panxa plena i amb moltes ganes de continuar aventura, ens desplacem fins a Sant Esteve d’en Bas per anar a trobar-hi la ruta del carrilet.
L’antic traçat de via estreta del tren que unia Olot amb el mar és des de fa uns anys una de les vies verdes més transitades de Catalunya. El seu traçat ens endinsa per paratges màgics, on la natura poc a poc ha anat guanyant terreny a l’acció humana i de nou confereix un marc espectacular durant tot el recorregut.
Anem guanyant poc a poc un desnivell mínim que ens permet practicar la marxa nòrdica en un terreny molt còmode, el que ens relaxa i dona peu a una bona estona de converses i rialles compartides.
Traçat fantàstic de la ruta 
Un dia que bé podria ser d’estiu
Abans d’arribar al nostre destí, Sant Feliu de Pallerols, aprofitem per fer-nos unes fotos de grup. Els nostres colors són el verd i el lila, així que estem en un lloc on és fàcil la combinació perfecte. Les cares de felicitat parlen per sí soles!
Sense adonar-nos’en arribem al nostre destí, i tornem a Mas Garganta a temps de fer un bon vermut ben merescut. Aprofitant la bonança tornem a dinar i a fer el cafè a la porxada del mas, un lloc especialment bonic on ens acomiadem de La Garrotxa (amb moltes ganes de tornar-hi aviat!).
Un bon vermut al solet de tardor 
La porxada de Mas Garganta
Un cop més, donar les gràcies a totes les participants d’aquestes activitats especials que preparem amb il·lusió i moltes ganes. Us agraïm les vostres ganes d’acompanyar-nos i de participar en aquestes propostes, veure com ho gaudiu i compartir aquestes petits i gran moments, ens fa molt felices i orgulloses de la xarxa ennaturada que anem teixint.