Coneixem indrets nous carregats d’història i energia
El passat dissabte, 21 de Gener, uns bon grup de marxaires aventureres ens trobàvem al Catllar per iniciar una ruta que ens portaria a descobrir indrets ben a prop de casa però alhora força desconeguts per les participants.
S’anunciaven temperatures gèlides, i així va ser, però correctament abrigades amb les nostres capes i acompanyades d’un sol radiant ben aviat vam entrar totes en calor i vam gaudir d’ allò més de la sortida.
Camins del Catllar 
Parets marines amb moltes història
Vam sortir del poble per la zona del Parc de la Torre d’en Guiu, i ens vam anar enfilant buscant la pista que, resseguint la riba del riu Gaià, havia d’anar acostant a la seva presa.
Durant el trajecte, vam caminar a recer d’una paret que vam aturar-nos a observar amb els ulls ben oberts. Son els estrats calcaris d’una gran badia marina que inundava la zona fa entre 16 i 12 milions d’anys.
Fixa-nos’hi bé, encara vam poder veure alguns fòssils dels seus antic ocupants…
Varem seguir caminant un bocí per una pista asfaltada sense trànsit que poquet a poquet vam anar pujant fins que vam arribar al pas per creuar la presa del pantà de Gaià.
De camí, ens quedarà a la nostra esquerra el Mas Tarrés, una curiosa construcció inspirada en torres i castells medievals. Per l’aspecte, sembla que ha viscut temps millors…
Arribada a la paret de lapresa 
Poca aigua al pantà 
Marxant per la presa 
Foto de grup al Pantà del riu Gaià
Una pista foresta ens va conduir direcció a la cruïlla amb GR-172, i enllacem durant una estona amb el Camí de Sant Jaume que uneix Tarragona amb el Monestir de Santes Creus.
Ens vam dirigir direcció nord fins desviar-nos per un senderó que ens va dur fins a una bonica alzina monumental i carregada d’energia. Als peus de l’alzina, una antiga construcció de pedra seca força gran que segurament ha acollit molts viatgers i intrèpids excursionistes aquests últims temps.
Allí va ser on vam fer una breu pausa en el camí per menjar-nos l’esmorzar i carregar-nos de l’energia tan màgica que desprenia el lloc. Vam aprofitar també per abraçar la vella alzina i agrair-li la pau i calma que es respirava a l’indret.
L’alzina del Catllar 
Esmorzant al solet
Vam desfer el camí fins a retornar de nou al GR, que ara direcció sud ens havia de portar de nou fins El Catllar.
Aquest camí és molt interessant, discorre entre camps de garrofers i vinya, i a la vegada ens permet caminar en algun tram per un antic camí de pedra amb unes impressionants roderes, sembla que dels carros que deurien circular molts anys enrere.
Qui sap si en temps dels romans, dels grecs o, possiblement, de fenicis i ibers. Tan de bo poder viatjar en el temps i observar-ho!
GR-172 
Camps de cultiu i camí empedrat 
Marge de pedra i senyalització del Camí de Sant Jaume
Abans d’arribar al Catllar, ens vam aturar davant l’ermita de Sant Ramón, ara centre d’interpretació del Riu Gaià, a observar les magnífiques vistes del poble. També ens vam trobar arribant al poble antics molins paperers amb les seves xemeneies.
I l’Agulla, una antiga construcció alta i esvelta vinculada amb els antics sistema de subministrament d’aigua al municipi.
Sant Ramón 
Entorn del riu Gaià
Vam arribar al poble altre cop per la riba del riu, on vam aprofitar per fer una passejada de reconeixement dels camins recuperats i del rocòdrom instal·lat al pont per on passa la via ferroviària que ha quedat amb desús.
Moltes gràcies a totes les participants per aquest nou matí de marxa nòrdica i descoberta de nous paisatges i camins.
Fins la propera!