Aprofitant que la tarda encara ens regala força hores de llum, vam anar a visitar els camins de l’Aleixar. La primera parada va ser a l’ermita de Sant Blai, on vam arribar després d’una curta però intensa pujada que vam superar sense cap problema.
Un cop visitada l’ermita (per fora) reprenem el camí, i a través de camins que pugen suaument entre camps de cultiu, arribem als peus del majestuós Pi de les Planes, un exemplar únic de Pinus pinae que ens va deixar a tots amb la boca oberta. Aquest està catalogat com a arbre monumental i és a més el pi de capçada més gran de Catalunya, digne de visita!!!
Alguna dada més; el seu tron té un diàmtre de 4,5 metres i l’arbre té una alçada total de gairebé 20 metres….al seu costat, ens vam sentir ben petits!
Després d’una bona estona admirant el Pi de les Planes, vam continuar caminar i ascendint enmig de camps de cultiu, principalment olivers, garrofers i avellaners. L’altitud que poc a poc anàvem guanyant també ens regalava cada cop millors vistes, amb el mar de fons i el poble de l’Aleixar com a referència.
La tornada va ser per camins on ja vam trobar algun bosc d’alzina i una bona extensió d’avellaners. Vam tornar a passar per davant del Pi, que aquest cop vam contemplar amb una nova perspectiva i amb la llum del capvespre. En el seu tronc hi vam trobar la marca que va deixar-li anys enrere un senyor llamp, déu ni do!
Finalment vam recuperar el camí que ens duria de nou fins al poble mentre el joc de llums del crepuscle ens regalava alguna que altre postal….
