Aquest passat dissabte varem gaudir d’una caminada a ritme de marxa nòrdica per un dels molts camins encisadors que podem trobar a la comarca del Priorat.
Després d’un divendres de pluja i vent que ens va fer patir una mica per la sortida, el dissabte va despertar-se fresquet però amb un bon sol.
Des de l’Ermita de les Pinyeres, a Masroig, vam enfilar camí direcció el Riu Siurana, que vam trobar després d’una bona baixada. Tot i que es deixa veure sols en determinats parts de la seva llera sí que vam poder observar com anava baixant força net.
Un cop creuat el riu vam fer un trosset de GR174 i vam seguir sempre ben a la vora del riu, amb les vinyes a la nostra dreta i algun bocí en el que fins i tot vam poder caminar amb els ceps a banda i banda. Tot i que ja hi havia poc rastre de raïm a les vinyes si que ens va acompanyar durant tota aquesta estona el dolç aroma del most, que vam veure dipositat en un costat del Mas de les Puces.
Després d’un ratet tornem a creuar el Riu Siurana i aquest cop emprenem un camí que ens porta a caminar paral·lels al riu altre cop direcció Masroig. Tornem a creuar per vàries vinyes fins arribar a l’encreuament del sender que, després d’una bona pujada, ens portarà als peus del poblat prehistòric del Puig-Roig.
El Puig-Roig va ser ocupat durant el segle IX al VII a.C. Els seus habitants podrien des d’aquest enclavament controlar tant la vessant del Priorat, amb l’imponent Serra del Montsant al fons com també la vessant que porta cap al riu Ebre. El riu Siurana no sols ens abastia d’aigua, junt amb altres fonts de l’entorn, sinó que també els comunicava amb altres poblacions.
Durant tota la visita al poblat anem trobant diversos plafons explicatius que ens fan tenir una idea molt clara de com deuria ser la vida al poblat fa uns quants anys enrere….
Allí mateix aprofitem per fer una petita pausa i menjar una mica per agafar forces per fer la part final de trajecte. Caminem tranquil·lament per un sender força ampla enmig d’oliveres, algun garrofer i, de nou, vinyes que comencen a canviar el color verd per un de més rogenc, a conjunt amb la terra que anem trepitjant.
Moltes gràcies a tots/es les qui heu vingut, hem passat molt bon matí!!!
